Respirar (RSC)
Respirar lentament
adonant-te de la sortida i l’entrada de l’aire
un secret obtingut sense espiar,
secrets que fàcilment desvetllen
l’inútil omplir el temps de neguits
abans considerats importants.
Tantes hores perdudes
amb tristeses immerescudes i banals,
i ara et sobte l’inesperat record
de belleses tan altes que et dol
l’oblit d’una contemplació
més intensa i pausada en temps parats.
Ideals irreals de somnis possibles
si hagués respirat lentament ,
en les tardes de vents calmats
i llums crepusculars, transparents,
de sols ponents i silents en llocs
de soledats dolces i eternes.
On sou ara joventuts de belleses plenes
per aturar el respirar i aprendre el contemplar,
estrany destí que tens bellesa
quan hi ets ningú no et veu,
te’n vas, tothom et vol.
