BRUNA
Bruna ja a la primavera albada
no esperis del sol la cremor salvatge,
espera la brisa de la pell companya
i respira fort sota amables ombres
d’arbredes amples.
Passejades lentes en hores baixes
contemplant l’espai ordenat i gràcil
amb noves llums descobertes ara.
Pensa que si ja hi eren,
com és que les descobreixes ara?
I un silenci que no calla mai
i un anar i venir d’ocells hiperactius
que difícilment reposen,
i un núvol que no hi era
s’engrandeix esperant que el sol
el rebenti amb espurnes de mil colors.
Hem tingut una tarda serena
asseguts a la pedra rodona
de l’era abandonada.
