INVENATRI (RSC)
Un inventari del viure de vegades et deixa
tan callat com el vent amagat de les tardes de tardor,
on els tendres amagatalls d’infància reviuen,
amb tons groguencs, les ultimes fulles humides
i relliscoses que troben els raigs de sol
quan semblen últims.
Qui te temps ja, quan te’n sobra, de buscar l’essència.
Ja ets amic, sense preguntes, de respostes fàcils
i en contrast al molt pensar t’acompanya,
sense soroll, somriures i desigs de trobar
totes les portes obertes.
Ja no t’atabala
el no saber el nom de cada cosa.
