29. Poemes a Vallclara.

La roca grossa.

Sobre la roca grossa
encara si fan lliris blaus.

Descarats infants pujàvem
valents, sense neguit,
ignorant el caure avall,
els més atrevits retaven
a pujar la roca del tall.

De Vallclara als peus miràvem
el cementiri vell d’injust oblit,
el campanar erguit a sol ixent,
de coma de Nalda i Sant Miquel
i per l’esquena, el sol ponent.

La proesa ja finia tot cantant
i baixant de cul en terra
en un roc la mà s’aferra
algú que altra rodolant.

L’aventura mig secreta
no ho va ser mai ben bé del tot
la família a la creu discreta
ho ha vist tot des de la Sort.

Un testimoni mut no obrirà boca
els lliris blaus damunt la roca.

RSC 2023

Les campanes de Vallclara.

Les campanes de Vallclara
ja no sonen per la nit,
a la set ja les desperten
sense carros ni neguit.

De les mules se’n recorden
els molt grans com ara jo
i de les cabres matineres
enyorem la llet en flor.

Les campanes de Vallclara
repicaven de valent
per Sant Jaume, les diades
i altres temps a somatent.

Altres cops lentes sonaven
quan anunciaven una mort
i amb respecte acompanyen
lo finat fins dalt la Sort.

Les campanes de Vallclara
ja no sonen si és de nit.

Quan et costi endormiscar-te
fes servir records passats
i no comptis campanades
doncs desperten estressats.

Ramon Sales i Coderch
Juliol 2022.

 

 

 

VINYA LA SORT
(Vallclara, 1988)

Fi de la pena
la costa la Creu
carrega a l’esquena un taüt.
La lluna és plena
s’hi veuen clarors
jo pico una ametlla als teus peus.
Vine amb mi
vull morir sota els teus ceps.
Vinya la sort
Que em facin vi…
I en un bon cup em vull podrir.
Fi de la condemna
la costa la Creu
porto a la butxaca un estoig
A la Vallclara
se sent toc de morts
jo cremo cullera i adéu.
Vine amb mi
vull morir sota els teus ceps
Vinya la sort
Que em facin vi…
I en un bon cup em vull podrir.

Josep Sales i Coderch (Pepe Sales)

VALLCLARA
(Vallclara, 1988)

M’he trobat al fons de la Vallclara
M’he vist com un vell que mai no dorm,
Que fa un home sol dalt la Plantada?
si no mudar pell com una serp.
D’un vell cos brut
a un nou lloc pur.
Passió
acció
Sóc jo.
No cal penja’s
però on és el pal?
Sóc jo Senyor,
que espero el que fos.
He anat a fer un tomb per l’Arca Plena
he vist com un llop menja guineus.
Que fa un home vell a la Parada?
si no esperar amb temps la seva mort.
D’un vell cos brut
a un nínxol dur.
Passió
acció
Sóc jo.
No cal penja’s
però on és el pal?
Sóc jo Senyor,
que espero el que fos.

Josep Sales i Coderch (Pepe Sales)

Últims Articles

Articles relacionats

Bruna (RSC)

BRUNA Bruna ja a la prim...

Respirar (RSC)

Respirar (RSC) Respirar ...

Inventari – RSC

  INVENATRI (RSC) ...