La roca grossa.
Sobre la roca grossa
encara si fan lliris blaus.
Descarats infants pujàvem
valents, sense neguit,
ignorant el caure avall,
els més atrevits retaven
a pujar la roca del tall.
De Vallclara als peus miràvem
el cementiri vell d’injust oblit,
el campanar erguit a sol ixent,
de coma de Nalda i Sant Miquel
i per l’esquena, el sol ponent.
La proesa ja finia tot cantant
i baixant de cul en terra
en un roc la mà s’aferra
algú que altra rodolant.
L’aventura mig secreta
no ho va ser mai ben bé del tot
la família a la creu discreta
ho ha vist tot des de la Sort.
Un testimoni mut no obrirà boca
els lliris blaus damunt la roca.
RSC 2023
Les campanes de Vallclara.
Les campanes de Vallclara
ja no sonen per la nit,
a la set ja les desperten
sense carros ni neguit.
De les mules se’n recorden
els molt grans com ara jo
i de les cabres matineres
enyorem la llet en flor.
Les campanes de Vallclara
repicaven de valent
per Sant Jaume, les diades
i altres temps a somatent.
Altres cops lentes sonaven
quan anunciaven una mort
i amb respecte acompanyen
lo finat fins dalt la Sort.
Les campanes de Vallclara
ja no sonen si és de nit.
Quan et costi endormiscar-te
fes servir records passats
i no comptis campanades
doncs desperten estressats.
Ramon Sales i Coderch
Juliol 2022.