Itinerari Històric-turístic per Vallclara (esborrany)
Començarem aquest recorregut a la esplanada sota mateix de la “Torre del Moro” o “Torre del Castell”. D’allí estant situarem geogràficament el poble de Vallclara. Veurem la part més muntanyosa a migdia, (Serra de Prades: vall de Biern, Pla de la bala). Al nord a tocar de les Garrigues la terra és més cultivable i resguardada a ponent per les primeres estivacions de la Serra de la Llena, entre aquest punt i l’oest les millors terres de cultiu del terme, La Plana, lo Pontarró (La plantada: mina d’aigua que va abastir Vallclara de 1932 a 1973 per iniciativa del Vallclarenc Joan Sales i Lladó 1878-1939), Coma de Nalda, els Diumenges camí de l’ermita Sant Miquel, i cap el sud-oest s’endevina el Serrall, La Costa, els Mitjans, pla Amargós camí de Biern. A llevant endevinem el camí de Vimbodí Poblet seguint el riu que molt aviat, a les hortes, s’ajuntarà amb el riu del Bosc o Milans o Lledars o Francolí, Molts noms per un riu amb poca aigua, però que en els temps antics havia arribat a fer funcionar fins a tres molins.
Aquest castell era Sarraí i va ser conquerit per Guillem Dalmau de Cervera aproximadament l’any 1130 i era un dels Castells depenent de la Siurana Sarraïna que no va ser reconquerida fins a 1153, després de caure Lleida i Tortosa.
- SENYORS
Senyors del Castell de Vallclara des de 1130 fins el final de les Senyories (1811 a les Corts de Cadis). Entre parèntesi el motiu de l’obtenció del dret i els anys que s’ha exercit.
GUILLEM DALMAU DE CERVERA 1130 (Conquesta. 3a), LAURETA DALMAU DE CERVERA 1133 (Herència, 17a), SAURINA DE TORROJA 1150 (Herència, 37a)(Germana d’Arnau Torroja 9é Gran Mestre dels Templers n.Solsona 1122 +Verona 1184), GUERAULA DE JORBA 1187 (Herència. 17a), BERENGUER DE PUIGVERD 1204 (Herència, 12a), PERE SASALA 1216 (Donació, 1a), GERALT DE VALLCLARA 1216 (Donació, 23a) GUILLEM DE RIVER 1240 (Compra. 18a). GUILLEM DE VALLCLARA 1258 (Herència.37a), BERENGUER DE JORBA 1295 (Compra 54a), MONESTIR DE POBLET 1349 (Compra, 462a). Del total de les 11 senyories que ha tingut Vallclara en 681 anys 3 han estat per via femenina, 7 masculina i una senyoria eclesiàstica, i l’obtenció del dret 1 per Conquesta al Sarraïns, 5 per herència, 3 per donació i 3 per compra. Tots aquests Senyors no vivien a Vallclara i eren senyors de molts castells, el representant del Senyor al poble era el Carlà que governava i defensava el poble del Castell estant i tenia el seu propis cavallers.
- CASES SEGLE XiX
Ens entretindrem a endevinar on hauria estat el Castell i baixarem per l’actual barri de cases noves fins a començar el primer carrer Raval de Vilanova amb cases antigues però no gaire doncs son unes set o vuit cases del segle XIX. En total en aquestes cases hi vivien unes 33 persones l’any 1873.
Entre aquestes cases i la mes antiga, amb portal de pedra, el carrer és d’un ample mes generós, això és així perquè era l’antiga plaça del Castell.
- L’ABADIA, “CAL MAGÍ””
Ens aturem davant d’aquesta casa coneguda com Cal Magí (Magí Bové, moliner del poble d’Aguiló, ve a Vallclara per casar amb Maria Alsamora l’any 1681 establin-s’hi). Era l’antiga Abadia-Rectoria (Casa on habitaven els rectors de la parròquia) i davant mateix és on hauria estat l’antiga església romànica de Vallclara sota el patrocini de Sant Joan Baptiste, ara hi ha cases modernes doncs l’any 1804 Vallclara va iniciar la construcció de la Església Nova al final, llavors, del poble- Per fer-la va utilitzar la pedra de l’Església vella.
- PLACES DEL CASTELL I DE LA ESGLESIA VELLA;
Davant de Cal Magí doncs era la plaça de l’Església. A tocar de la plaça del Castell, i era el lloc on els habitants de Vallclara juraven fidelitat als abats de Poblet com a Senyors del poble, des de 1349 fins a principis del segle XIX En aquesta mateixa plaça en la guerra del segadors, segons declaracions fetes el dia 6 de novembre de 1661 pels veïns, comencen les destrosses produïdes per les tropes castellanes: “Vingueren los soldats castellans i nosaltres nos retirarem a la església i los soldats cremaren les portes i se’n portaren tot allò que fonc de son gust i cremaren algunes cases…”
- CEMENTIRI VELL
A la mateixa plaça ara ens fixarem en una esplèndida portalada de pedres, és l’entrada al cementiri vell. Totes les esglésies medievals tenien el cementiri a tocar formant la Sagrera un territori físic (unes trenta passes al voltant) considerat sagrat i on estava prohibit cap acte violent sota pena d’excomunió. Vallclara com molts pobles a principis del segle XX va construir el cementiri nou dalt la Sort, doncs les noves lleis prohibien els cementiris dins dels nuclis urbans. L’últim enterrament al cementiri vell fou el de Josep Fleix i Roig (n.22.08.1863 – +.03.02.1929) pare dels Fleix i Balcells i avi dels Fleix i Pujol. A partir d’aquella data el cementiri vell fou poc a poc abandonat i ara sembla que és vol activar un pla per dignificar-lo. En dependències municipals és conserven unes esteles funeràries medievals procedents del cementiri vell de gran valor, pendents de ser museïtzades. Es pot calcular, per les anotacions sagramentals dels òbits, que en aquest cementiri hi estan enterrats uns 7000 cossos, d’uns 3000 en sabem noms i cognoms doncs son els documentats des de 1600 fins al 1929 en els llibres parroquials, i també son els ancestres de pràcticament la majoria de la població actual de Vallclara. En aquesta plaça doncs és concentra la Vallclara fundacional Castell-Església-Cementiri-Abadia.
- CARRER I PORTAL DE LA FONT i PONT VELL
Ara baixarem per unes escales al costat de Cal Magí per arribar a la part final del Carrer de la Font, ja a la font podem veure el pont vell medieval sobre el riu del poble, aquesta sortida era el camí cap a Vilanova de Prades. Poc abans del pont hi havia el Portal de la Font de la muralla. La Font es coneix com la Font de Sant Antoni i durant molts anys abastí l’aigua de boca, fins fa pocs anys era habitual anar-hi amb càntirs a buscar aigua fresca. Ara al no estar tractada la font ha caigut amb dessús.
Farem mitja volta i seguirem tot el carrer de la font, aquest carrer després del carrer major és dels mes antics del poble estava dintre muralles i en l’època de màxima població de Vallclara cap el 1873 i vivien 80 persones en 18 cases, d’un total de 423 habitants i 96 cases.
- BANC DEL “Si no fos”, CARRER DE LES PIQUES-
I arribem al Carrer Major, si giréssim a l’esquerra tornaríem pel carrer raval de Vilanova a les places ja comentades i al cementiri vell, si continuéssim recte passaríem pel carrer de les Piques, aquest nom és degut a que antigament hi estaven els abeuradors (piques) pel bestià ( a 1740 hi havia a Vallclara 21 mules i 4 rucs) traslladats a l’encreuament de la carretera amb el camí de la Sort.
A la mateixa cantonada hi havia unes pedres a terra on seien els pagesos quan tornaven de feinejar al camp fins l’hora de sopar, era conegut com “el banc del sinofós” doncs allí és comentaven les incidències del temps i les plagues de pagès que casi sempre espatllaven collites plenes, i és “si no fos per la pedregada de Sant Pere”, “si no fos pel Mildiu” etc etc.
- PLAÇA MAJOR.
Girarem a la dreta i començarem per les primeres cases del carrer major aquí el carrer és ample doncs durant molts i molts anys va ser el centre del poble i s’anomenava plaça major, davant de Cal Calderó (la casa de les plantes i flors, cal Juli) i davant també de l’estret carrer de les pedres. Aquí si plantava “lo maig”, tradició molt estesa a Catalunya, que consistia en transportar un bon exemplar d’arbre dels boscos de Vallclara i plantar-lo i engalanar-lo al vell mig de la plaça , diu la tradició que un any l’arbre plantat a Vallclara era d’una alçada fora de mida i va ser tan l’anomenada d’aquest fet que els joves de l’Albi per enveja van robar “lo maig” i d’aquesta feta hi ha una cançó que diu en una de les seves estrofes:
“Los de l’Albi tenen un maig
que és bo per fer una arcada
que n’és tort i geperut
gran falta n’hi han trobada,
Vallclara si que en té un
d’una peça ben llastada
que té cent quatre pams…” uns 20 metres!!!
La cosa va acabar malament…
“Ja se n’hi va el vell Anglès;
com que és batlle de Vallclara
porta l’escopeta al coll
i al cap de canó la vara…”
Va haver judici i “la fadrinalla” de l’Albi va ser condemnada a “anar a Soldat”, ells que tot valents cantaven: “- Ara tocareu a temps vosaltres guineus de Vallclara. Ara fareu la tau-tau, que ha passat la nuvolada.”
En aquesta plaça si feien els encants, això és les subhastes dels bens posats com a garantia de préstecs entre particulars (censals) si aquests no és tornaven.
- “LA GLORIOSA”
També aquí hi havia l’ajuntament vell i l’escola , i històricament és de destacar els fets de “La Gloriosa” l’any 1868 amb motiu del destronament de Isabel II. A les tres del matinada del 3 d’octubre tot el poble és va manifestar amb crits de “Visca la llibertat!!!”, “Visca el poble!!!”, “Fora els Borbons!!!”, “Visca la sobirania!!!”, van demanar la rendició de l’autoritat municipal, obtinguda aquesta és van demanar els retrats de la Reina destronada de l’Escola i de l’Ajuntament i van ser cremats davant mateix , llavors l’antic ajuntament va nomenar una Junta revolucionaria que eren els mateixos de l’antic ajuntament, la cosa va acabar amb crits de “Visca la sobirania nacional!!!” “Visca el poble lliure!!!” “Fora els Borbons!!!” “Fora lo existent!!!”.
- FESTA MAJOR
En aquest tros de carrer major si va fer durant molts anys l’envelat de la festa major, era cobert amb borrasses de collir, al fons de llevant si situava l’orquestra i pels laterals i al sector nord les cadires i palcos.
- CARRER MAJOR.
Continuarem pel carrer Major i veurem en pocs metres cases antigues casi totes restaurades i ben conservades, durant molts anys des del segle XIV fins al XVII el reconta de focs i la universitat (caps de casa) de Vallclara eren entre 28 i 30, mes o menys les cases que hi ha des de “el banc del si no fos” fins l’actual plaça de l’Església.
Al número 2 hi havia Telèfons, durant molts anys en tot Vallclara només havia aquest, a les cases particulars és va posar l’any 1989? I ho regentava la família Solé Josa.
Pràcticament tots els cognoms de Vallclara tenen o han tingut estada en aquest tros de carrer major, els Anglès, els Nadal, els Alsamora, els Sales, abans Boquer, els Baldrich, els Pujol, els Josa, els Capdevila, Estradé, Bové, Calderó…L’any 1873 hi vivien 156 persones.
Curiositat: actualment no existeix el número 23 d’aquest carrer, això és així perquè aquest numero era l’entrada al forn comunal de la vila on la gent de Vallclara portava a coure el pa que prèviament preparava a casa, mes endavant el forner ja feia tot el procés. Aquest numero va ser assimilat al 25.
- CAL BOQUER – MASADES – SALA – SALES
Una altre anècdota al número 17 Cal Sales va ser la casa on es van organitzar les primeres colònies infantils a Vallclara, concretament van començar el 21 de juny de 1935 amb nois procedents de Barcelona. Cal Sales és un cas de permanència doncs en la mateixa casa han viscut consecutivament més de 23 generacions de la mateixa família, aproximadament en uns 700 anys.
- CAFÉ
Al número 26 hi havia un cafè, el cafè d’en Pere Miquel de la família Nadal.
- SINDICAT
En el número 29 s’hi va establir el sindicat de pagesos de Vallclara que va funcionar de l’any 1956 fins a finals dels 80.
- BOQUER DE BAIX ´- ANGLES – MAXIMINO – CANYELLES
Davant hi trobem una casa molt gran on començà el cognom Anglès a Vallclara, en concret aquesta casa ha estat Cal Boquer de baix, Ca l’Anglès, Cal Maximino i Cal Canyelles. Originalment era d’una branca dels Boquer (els Boquer de baix) , establerta a Vallclara abans del 1300, i acabà amb una pubilla Margarida Boquer que l’any 1558 casa amb Mateu Anglès un cabaler d’Ulldemolins, l’any 1734 passa el mateix, aquesta branca acaba amb pubilla la Maria Magdalena Anglès i Navès que aquest any casa amb Josep Anglès i Bonet també cabaler d’Albarca i d’aquest matrimoni Anglès-Anglès descendeixen tots els Anglès de Vallclara, encara avui és un dels cognoms més repetits en el cens vallclarí. La propietat de la casa va canviar per un aval fet pels Anglès, ja al segle XX, a la construcció d’una cooperativa a Vimbodí, aquesta cooperativa feu fallida i la casa i hisenda de Vallclara passa al Banc de Valls que la vengué a Maximino González González de Valls, granadí d’origen i pare de Manuel González Alba mort en els fets del 6 d’octubre del 1934 als 40 anys i un destacat intel·lectual i home d’acció independentista, els seus fills van vendre la casa i les terres als actuals propietaris però sempre van estar vinculats a Vallclara.
- PLAÇA DE L’ESGLESIA-
Entrem a l’actual plaça de l’Església, abans Plaça de Sant Antoni, i veiem quatre edificis singulars, la Església nova (1806-1814), la ermita de Sant Antoni (1653), l’Abadia (1766) i la façana de llevant de la casa ja comentada de ca l’Anglès i per orientar-nos una original rosa dels vents a terra feta al 2022, com veieu segles XVI, XVII,XVIII,XIX i XXI, i la pavimentació de la plaça al segle XX. En pocs metres quadrats 6 segles d’història concentrats. Aquí al final de la plaça hi havia el portal de Vimbodí de la muralla.
- CAPELLA DE SANT ANTONI
L’ermita de Sant Antoni és fa en agraïment a aquest Sant per haver alliberat de la pesta a Vallclara a principis del segle XVII, el mestre de cases que dirigí les obres era un francès resident a Prades Antoni Gató ( o Gota) que morí al Vilosell el 1707, a la seva mort Vallclara encara li devia 10 lliures i el comú (ajuntament) ven un tros a Ramon Josa ( “que confronta amb el Corral de les cabres”) per fer-li misses per a la seva ànima el dilluns de la Festa Major, llavors es celebrava al primer diumenge de setembre. En una visita pastoral del bisbe de Tarragona ordena tapar unes pintures murals de la capella per ser considerades lletges i efectivament en la recent restauració van aparèixer al sostre pintures molt rudimentàries, però als murals de rere la porta n’han aparegut de força apreciables pendents de consideració històric-artística.
- ESGLESIA NOVA
La Església nova (1806-1814) és construeix per dos motius la Església vella quedava petita pel creixement d’habitants de Vallclara i pel seu mal estat, de fet a Vallclara ens diuen guineus perquè unes guineus van entrar a l’Església vella i es van menjar les sagrades formes.
Ni el comú (ajuntament) ni el Monestir de Poblet encara Senyor de Vallclara tenien diners per emprendre una obra com la que volien els vallclarins, llavors la iniciativa dels veïns va fer que es realitzes la construcció, és van imposar una aportació d’un quinzè de les collites, aquesta aportació va ser avançada pel constructor Francesc Nadal descendent de vallclarins. El més extraordinari fou el fet que dels 8 anys que durà la construcció 6 van ser sota la guerra del Francès (1808-1814), (i des de 26-01-1812 fins 28-05-1814 sota l’imperi francès de Napoleó). Si teniu algun ancestre relacionat amb Vallclara amb cognoms com
ALSAMORA, ALUJA, ANGLES, BALCELLS, BALDRICH, BATISTE, BOQUER, BOVER, CABESTANY, CALDERÓ, CAPDEVILA, CARRÉ, CEDÓ, CERVELLÓ, CONTIJOCH, DOMENECH, ESTRADÉ, FLEIX, GILI, GUASCH, JOSA, LLADÓ, MIRET, NADAL, OLIVART, PALAU, PUJOL, RIVÉ, ROS, SALES, VELLET i VIDAL sou hereus d’aquesta obra.
On es va construir aquesta Església hi havia dues cases. Una la Casa Gran havia estat la casa dels Batiste -Vilalta i la més petita fou de la família de Pere Marginet un fill de Vallclara que fou monjo de Poblet i després de una atzarosa vida, acabada amb una estada a la cova de la Pena fent penitència, fou beatificat pel Papa Pau V l’any 1611. La pedra per fer aquesta Església nova va sortir de l’Església vella i aquestes dues cases.
L’interior requereix tot una altre visita, però només remarcarem que l’any 1862 l’escultor Feliu Ferrer i Guasch acaba el retaule, fou pagat també pels veïns aportant dos quartants de blat anuals per casa. Aquest escultor és pare de Fèlix Ferrer i Galceran autor del monument a Roger de Llúria situat a Tarragona al mirador del Mediterrani.
- ELS CORRALS DEL SALES CEDÓ
Davant de l’Església i substituint uns corrals Ramon Sales Cedó fa construir, cap a 1812, tres cases pel seus germans, Joan que és l’origen de Cal Joan Sales, Josep que és l’origen de Cal Bepo, i Antón que moriria solter, aquesta casa després fou per un fill de Ramon Sales Cedó en Josep Sales i Bover Cal Mixoneret.
- LES ABADIES
Al traslladar l’Església l’abadia quedava una mica lluny i llavors es fa la compra d’aquest edifici davant mateix de la nova. L’anterior no era la de davant de l’Església vella, sinó la casa coneguda avui com cal Mario Ginesta, carrer del Corraló, al costat de ca la Casilda.
- FORN DE PA
En el petit tros de carrer major després de la plaça hi trobem baixant a ma dreta el forn de pa d’en Manel Roig i Morgades on fan un pa encara amb llenya boníssim i unes coques de recapta, normalment per encàrrec, també boníssimes.
- RAVAL DE VIMBODÍ
A partir d’una mica més avall d’aquesta plaça comença el carrer Raval de Vimbodí, aquest carrer es va edificant degut al creixement demogràfic de principis del XIX i en el cens de l’any 1873 tenia 12 cases i hi vivien 59 vallclarins. I destaca l’antiga casa dels Salvat-Espasa que van construir sobre edificacions antigues, era la residencia d’estiueig de la família d’editors Espasa de procedència Vallclarina que casaren amb Salvat també editors de Barcelona. Actualment a part de ser una residencia de la família Fleix-Wright és també un complexa hoteler, campaments d’estiu i casa de colònies.
- CA L’ESTRUCH
A la dreta d’aquest carrer quan hi fa una corba pronunciada trobem Ca l’Estruch una residència rural feta transformant un gran magatzem dels Josa.
- CAPDAVALLL
Desprès ja baixem fins a un mirador del capdavall del poble on veurem l’inici del camí del bosc, la carretera a Vimbodí i la vall del riu del poble camí de trobar-se a les hortes amb el Francolí, o el riu de Biern, o el riu Lledars o el riu del Bosc, o el riu de les hortes, per tots aquests noms ha estat conegut aquest riuet. En front veurem el “pla de les forques”, (on ara hi ha les antenes), en aquest pla en temps de les senyories s’utilitzaven per castigar els delictes greus.
- FAÇANA NORD DE VALLCLARA
Baixarem ara per agafar la carretera direcció Vilanova on veurem tota la bonica silueta nord del poble i entrar per la parada (primera inauguració del local fou el 1960) fins el carrer de les Piques.
- CAL MAS, AJUNTAMENT-
Caminem un tros del carrer de la Font fins entrar a l’esquerra al carrer del Corraló, aquí veurem a l’esquerra Cal Mas antiga residència de la família Josa (del Mas), i davant, ja a la placeta, un gran edifici, que van ser habitatges i les Escoles, i ara l’Ajuntament.
- PISCINA
Continuarem per aquest carrer i un cop passat l’ajuntament a la dreta veurem una baixada que ens durà a la Piscina municipal (1982).
- PLAÇA DELS 6 SEGLES ( 600 anys).
Un cop visitada la Piscina continuarem pel Carrer del Corraló fins passar per sota de Cal Canyelles i arribar altre cop a la plaça de l’Església.
Recordarem que en aquesta plaça hi tenim la petjada de 6 segles, primer l’edifici de Cal Canyelles, documentat a partir del Segle XVI (16), l’ermita de Sant Antoni Segle XVII (17) , la Abadia Segle XVIII (18), l’Església nova Segle XIX (19), el paviment del terra Segle XX i (20) la Rosa dels vents al terra segle XXI (21).
- Aquí donem per acabada la visita de Vallclara. Recomanant la pujada a la Sort des d’on és divisa tota la serra de Prades i el principi de la Llena i on hi ha una vista magnífica del Poble.
