27. Origen i història dels cognoms vallclarins: BOQUER / MASADES / SALES

 

 

PRIMERA PART DE:

“CRÒNICA D’UNA FAMILIA PAGESA SIS SEGLES I MIG DE LA PETITA HISTÒRIA DE LA CASA PAIRAL DEL SALES,  DE VALLCLARA, ABANS MASADES, ABANS BOQUER, ATRAVES DELS DOCUMENTS DEL SEU ARXIU”.

RAMON SALES VALLÉS 1981

1. Dels primers Boquer documentats. Berenguer i Guillem Segle XIV.

 

El més vell document del nostre arxiu es un pergamí del 24 de desembre de l’any 1385, escrit en llengua llatina que traduït al català diu així:

”Sàpiguen tots que nosaltres, Bonanat Boquer i Bonanat Boquer, fill meu, de la vila de Prades, de certa ciència confessem i reconeixem, a vosaltres, Pere Balaguer, Joan Astruch, Tomeu Amargós, Pere Saranyana, Berenguer Boquer, Pere Marginet, Pere dAlmenara, Berenguer Boquer, majors de dies, Arnau Boquer, Berenguer Rossell, Martí Llurba, Bernat Gibert, Ramon Saranyana, Arnau Llurba, Corrand de Vilagrassa, Guillem de Saranyna, Bartomeu Boquer, Mateu Amargós, Ferrer Gibert, Guillem Boquer, fill de Pere, Guillem Llaurador, Arnau Riber, Guillem d’Alçamora, Guillem Saranyana, Guillem Fuster, Guillem Boquer, fill del difunt Berenguer, Pere Jover i Antònia, muller d ‘en Bord de Josa, difunt, i Ramon de Josa, fill d’en Bord de Josa, difunt; habitants del lloc de Vallclara, a saber, absents i presents, i als vostres; que ens heu pagat (H) cinc cents sous barcelonesos pels quals ens havíeu venut quaranta-un sous vuit diners de la dita moneda per censal anual i vendal en públic instrument davant el Notari públic del lloc de Vallclara el dia onze del mes de juny de l ‘any infra anotat, clos i signat pel venerable Guillem Bosoms rector i notari del predit lloc, segons en el mateix llargament es conté, el qual instrument a vosaltres de present traspassem i il-lès (…)

(aquest document de creació de censal no el tenim i es llàstima, doncs, de tenir-lo sabríem de manera certa la causa de tal deute)

i en judici i on sigui obtingui la fermesa del roure a la sola presentació d’aquest públic instrument (…). Ítem confessem a vosaltres i als vostres que ens heu satisfet a nosaltres el cens avui per aquell deute. I aquests cinc cents sous i fruits els rebem de mans del dit Guillem Boquer, fill del difunt Berenguer, (…), i que el dit instrument de l’expressa’t censal rep. Per on renunciem a totes les excepcions sobre la dita pecúnia, com són la de no ser numerada o rebuda de present i la d’engany; fent-vos a vosaltres i als vostres dels predits cinc cents sous i fruits per aquest instrument àpoca de redempció en poder del notari infrascrit (…)

Això es fet a la vila de Prades el dia 24 del mes de desembre de l’any de la Nativitat del Senyor 1385. Signe de Bonanat Boquer i de Bonanat Boquer fill meu que això lloem i firmem. Testimonis són Ramon Colom i Bernat d’Orta, de Prades.

Signe de mi, Francesc Escapolat, prevere, pel venerable Ramon Rubey, rector i notari de la predita vila, que això va escriure i va cloure.”

Aquest pergamí va ser lliurat, com en el mateix s”expressa, a Guillem Boquer, fill de Berenguer Boquer , difunt, per això el tenim ; el qual demostra de que son aquests dos els nostres passats més antics de que tenim coneixement.

 

Posem com a probables les dades del seu naixement i mort

BERENGUER           1325-1380 (?)

GUILLEM                 1360-1425 (?)

(Recordem que l’any, 1348 fou l’any de la pesta negra; despoblament del camp. La gran fam dels voltants del 1375)

Crida l’atenció el curt termini del deute; mig any. Es evident que el deute correspon a tot el poble, per més que fos liquidat de mans del nostre avantpassat Guillem. Es evident, també, que els dos creditors els dos Bonanat Boquer de Prades, eren del tronc del llinatge de les diverses rames dels Boquers, de Vallclara. El fet de ser Guillem el portantveu de tot el poble, fa creure que o bé era el seu més pròxim parent o bé el mes representatiu de tots els veïns, o les dues coses a la vagada.

La causa de l’endeutament podria ser molt bé el que sobre això escriu el nostre germà Joan en la seva “Crònica de la Batllia Abacial de Vallclara i de la casa de Boquer”.

“Aquest pergamí ha de tenir alguna relació amb un que es descriu en el “Catàleg de l’exposició de Documents Jurídics de l’arxiu de Poblet” (publicat a Barcelona, 1936, Congrés Jurídic Català); el Catàleg només dona un resum eixut, i diu: Doc 148. 13 de desembre de 1385, a Barcelona el rei Pere 111 escriu a Joan de Prades que perdoni una homes de la Pobla í Vallclara i els sigui restituïts cent  florins”. El florí en temps de Pere el Cerimoniós, va1ia onze sous. Cent florins eren, doncs, poc més d ‘un miler de sous; si aquesta espècie de multa carregava per meitats sobre la Pobla i Vallclara, surt el compte dels 500 sous del pergamí del nostre arxiu. De manera que la cosa devia anar així. Els homes de Vallclara (en aquest cas mancomunats amb els de la Pobla van tenir alguna greu qüestió amb el comte Joan de Prades, probablement a causa dels drets que tenia o pretenia tenir sobre la senyoria del poble,…El comte de Prades devia obtenir dels jutges una reparació de 50 florins sobre Vallclara (i altres tants sobre la Pobla). Els homes de Vallclara per pagar-los acudirien als Boquers de Prades que immediatament avançaren aquella forta suma (50 florins a 3,5 grams son 175 grams d ‘or), pecúnia quantiosa aleshores que l ‘or a Europa era tan escàs, i més en comarques abruptes i aportades com la nostra serra). La prestació d ‘aquest capital tingué lloc el dia 11 de juny de 1386. El 13 de desembre següent, el rei manava al comte Joan de Prades que perdonés els homes de Vallclara i la Pobla i els tornés aquells florins… ”

Son 28 el nombre de persones que com a deutors surten el pergamí i amb tota seguretat que hi figuren com a caps de casa, representant tot el poble de Vallclara, ja que, com observa el nostre germà Joan en la seva citada crònica, coincideix amb el fogatge de 1359 en el que senyala 28 “fochs” o sigui cases habitades al lloc de Vallclara.

2. Orígen del poble de Vallclara-Història.

Abans de continuar la nostra crònica ens vèiem obligats a referir-nos a l’origen del poble de Vallclara.

Segons la tradició, recollida per nombrosos historiadors, fou fundat Vallclara per Joan, el Biclarès, el Segle VI, on aixecà un monestir. En el segle VIII és produí la invasió musulmana i en el XIII la reconquesta. Sostenen la identitat Biclara / Vallclara tant el nostre germà Joan com el Dr Joan Coromines, professor de filologia romànica a la Universitat de Xicago (tenim en el nostre arxiu una extensa carta d’aquest, referint-se exclusivament al tema). La prova decisiva que va establir el Dr. Coromines fou el resultat de l’enquesta toponímica, que realitzà aquest l’any 1935, a Vallclara i als pobles circumveïns, on recollí la pronuncia Biclara o Beclara per persones illetrades i entrades en anys. Seria neci per part meva no acceptar el que sostenen tan grans autoritats en la matèria. Però la incorrecció en noms de pobles no es 1’únic el de Vallclara en la comarca. El nostre rebesavi Ramon Sales i Cedó (que no era pas home illetrat, doncs escrivia un català força correcte pel seu temps, i se l’entén sempre sense cap dificultat) escriu sempre Veluselll per Vilosell i Venbodí, per Vimbodí . Tenim, doncs, Beclara, Velosell, Venbodí. Serà el que diu el nostre germà Joan en la seva crònica que creu ” ..que ha estat per la influència de la lletra escrita i del nom oficial que el nom de Vallclara ha acabat substituint en el parlar vivent el de Biclara Beclara?”. En el mateix cas es trobarien, doncs, els noms de Vilosell i Vimbodí. Però així com veiem en documents antics els noms Vimbodí i Vilosell escrits d’una i d’altra manera; el de Vallclara, no. Ja en el document més antic en que surt anomenat, el de 27 d’octubre de 1189 (document 133 del cartulari de Poblet el nom escrit es de Vallis Clare.

Sorprèn que Biclara/Beclara/Vallclara conservés el primitiu nom visigòtic (al contrari dels pobles veïns) després de 400 anys de dominació mora. El que resulta o que el poble no es despoblà (cosa inversemblant) o bé que conservà el nom un cop reconquerit i repoblat. Hem de tenir present tanmateix que la corrupció de noms de pobles en la nomenclatura oficial els hem vist en els nostres dies . Es mes comprensible l’alteració del nom en el segle XII que no pas els d’avui a més el tenim en compte la traducció al llatí.

La Gran Enciclopèdia Catalana, voluın III, pàg. 544 es llegeix: Biclara forma falsa, bé que freqüent, de Biclarum/Biclarense. Hist. Monestir fundat pel prevere lusità Joan, després bisbe de Girona (es Joan de Biclarum) que hom ignora on era situat exactament. La falsa forma Biclara, no testificada, feu que hom el localitzés a Vallclara (Conca de Barberà), nom que tanmateix fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premostratencs. Hom ha considerat com més probable la identificació amb Beja (Almentejo) o amb Béjar (Lleó AMN.). Però en la mateixa GEC desmenteix que sigui la nostra Vallclara el lloc dels premonstratesos, doncs, en el seu volum IV, pàg. 54, llegim “Cabassers (Priorat) el 1149 Ramon Berenguer IV hi fundà un efímer monestir premostratenc denominat Vallclara, nom que hom intentà de donar al poble”. A més en el volum X de la mateixa GEC, pàg. 80 diu: Organyà, Joan d'(? …v.1180) Religiós fundador premostratenc. Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premostratenc Vallclara (Priorat). Extingit aquest monestir (1158) …(API).

Bé que podem dir que Vallclara es el lloc dels monestirs frustrats. Llàstima que jo no tingui molts diners, perquè amb bona fe dic que en fundaria un que d’una vegada fos de debò, autèntic.

El primer senyor de Vallclara, poc temps després de la reconquesta, es En Guerau de Vallclara o de Figuerola, segons documents dels any 1195, 1196. El segon senyor conegut (fill segurament de l’anterior) en Pere Sala o de ca Sala (1207) que era també senyor del castell i vila del Vilosell (en honor i recordança d’aquest Sala i com a probable antecessor nostre, ja que després s’instal·larien al Codoç, jo, en temps molt eufòric, vaig fer posar el seu escut a la nostra sala gran.

Pere Sala o de ca Sala el 1217 ven al monestir de Poblet el castell i vila del Vilosell. El 1220 elegeix sepultura en aquell monestir i li cedeix en canvi el castell i vila de Vallclara. Però en 1241 veiem un altre Guerau deixant a Poblet en testament tots els drets jurisdiccionals sobre el poble. En 1285 Guillem de Riber fa testament i deixa algunes quantitats al seu fill Guillem de Vallclara, senyor del castell de Vallclara. En 1267, en una llista de rics homes de l’Infant Pere apareix un altre Guerau de Vallclara, i ja no sabem d”altres senyors fins a Berenguer de Jorba qui l’any 1349, després de fets sagnants i de processos sorollosos contra el monestir i contra els seus propis vassalls, vengué la senyoria al monestir de Santa Maria de Poblet i ja Vallclara no tingué altres senyors fins a la supressió de les senyories que els abats de Poblet, o sigui per espai de prop de cinc segles. Els comtes de Prades mantindrien per algun temps certs drets que acabarien per cedir al monestir.

Aquests temes els tracta molt més extensament el nostre germà Joan en la seva ja citada crònica.

3. Del primer Joan Boquer – segle XV – compres de finques.

JOAN BOQUER 1400-1460 (?)

Es el primer d’aquest nom que es coneix. Apareix en un pergamí de l’any 1458. Es llàstima que en el nostre arxiu hi hagi aquesta llarga llacuna, de 1385 a 1458. Son setanta-tres anys dels quals no en sabem res. Es de creure fos fill de l’anterior Guillem.

Amb ell comença el costum de posar als hereus de casa el nom del Sant Patró del poble.

Aquest pergamí de l”any 1458 es escrit de malíssima lletra i amb penes i treballs s”ha arribat a entendre el que segueix del llatí al català:

“Sàpiga tothom que jo Joan (Pinós ?) del lloc de Vallclara com a governador (..) del Espital (…) del dit lloc, en el dit nom i de la meva certa ciència per mi pels meus en el dit nom, us venc a vos Joan Boquer del dit lloc i als vostres per tres sous i quatre diners dels quals sóc ben pagat (.) i renuncio a totes les excepcions sobre la dita pecúnia com és de no ser numerada o no rebuda o d engany; una peça de terra situada en el terme del dit lloc, partida nomenada la Era de Na Ordina, que afironta (..) amb .. Saranyana i amb Joan Nadal, i a (..) amb el mateix comprador (… ). Us la venc en el dit nom, franca de tot vincle (..) amb els seus milloraments (..) a totes les vostres voluntats (..) Per aquesta venda obligo els béns de l’Espital (..) Fet es això a Vallclara el dia 23 de febrer de l ‘any de la Nativitat del Senyor 1458. Signe de mi Joan (Pinós ?) que això lloa, concedeixo i firmo. Testimonis en són Berenguer (..) i Berenguer Saraganya, del dit lloc. Signe de mi Pere Miravall, vicari i notari públic del lloc de Vallclara, el senyor Antoni (Rabat ? ) rector del dit poble va escriure i signar.”

Al peu del mateix pergamí hi ha l’àpoca o rebut del preu anterior.

Al dors del pergamí hi ha en català aquest resum del seu contingut:

“carta o apocha de Joan Boquer de la Coma de Na Ordina (..) comprat del Espiral ”.

Per aquest pergamí venim en coneixement que l’Ordre de l’Hospital dita també de Sant Joan o de Malta, tenia terres a Vallclara. No sabem pas l’era de Na Ordina de quina peça de terra es tracta. Avui dia no hi ha cap partida d’aquest nom en el terme de Vallclara, ni memòria d’ella. Veiem que confrontava amb altra finca del comprador.

4. Del segon Joan Boquer – segle XV – compres de finques – La possesió corporal de la terra comprada –Les treves.

JOAN BOQUER-1425-1494 (?).

El segon d’aquest nom. Apareix en un pergamí de l”any 1481 i que traduït del llatí al català es del tenor següent:

”Sàpiga tothom que Jo Bernat Vilamur habitant del lloc de Puiggròs de grat i de la meva certa ciència, per mi pels meus successors, venc i a títol de venedor traspassos a vosaltres, Antoni Gibert, Joan Boquer i Pere Boquer, tots del predit lloc i als vostres; es a saber, aquella coma que posseeixo en el terme del predit lloc de Vallclara, en el lloc anomenat Els Mitjans, que afronta amb Ramon Saranyana amb Llorenç Alzamora i Pere Berart. Segons les seves afrontacions, i termes la dita coma a vosaltres i als vostres us venc pel preu veritable de cent sous de moneda barcelonesa, dels quals per vosaltres ben pagat estic a tota la meva voluntat per on renuncio a totes les excepcions sobre la dita pecúnia com la de no ser numerada o no rebuda o d ‘engany K. ). A vosaltres i als vostres us la venc amb les seves entrades i eixides, drets i pertinències (.). Us poso a vosaltres i als vostres en corporal possessió de la dita coma (_). Us la lliuro franca i quítia en judici i fora judici (_). M ‘obligo per aquesta a vosaltres i als vostres amb tots i cada un dels meus béns on sigui que es trobin, haguts i per haver (.). Això es fet en el lloc de Vallclara, a 25 del mes de gener de l ”any l48l. Signe de mi Bernat Vilamur que això lloo, concedeixo i firmo.

Testimonis en son Dalmau Mir i Jaume Saranyana, tots de Vallclara, pel discret Pere de Sos, rector i notari públic del mateix lloc que això va escriure i lloar”.

Veiem que una peça de terra ja de molt més valor que no pas l”Era de Na Ordina; l00 sous l’una i 3 sous i 4 diners, l’altra. Veiem, també que es ven a tres persones distintes pro indivís, Joan Boquer i Pere Boquer, serien germans i Antoni Gibert, potser cunyat dels dos. La peça comprada, el mateix que l*Era de Na Ordina, es “Franca i quítia”, o sigui alodial. El nom de Mitjans es encara avui el ď’una de les partides de terme i forma part encara del nostre patrimoni, però sense indivisions.

El nostre germà Joan en la seva crònica (pag.12l) ens diu:

L’expressió “Us poso a vosaltres i als vostres en corporal possessió de dita coma”, es refereix a un costum o institució dret local i feudal, que veiem sovint en el “Llibre de la Cort dels Magnífics Batlles de Vallclara. Sembla que quan una terra era venuda tenia lloc aquesta curiosa cerimònia de la “possessió corporal”, tan sabuda i coneguda que en els documents més antics no és descrita, pressuposant que només anomenar-la tothom sabia que era. Més endavant, potser, precisament perquè el costum tendia a perdre’s el trobem descrit amb detall com per exemple en aquesta anotació del “Llibre de la Cort” ‘poseslá Avuy que contam a 20 de agost de 1610 es fa pagament ys done posesió an bartomeu alsamora de la vila de castell dasens de un tros de un tros de terra anomenat la parada   Lo Sor. Llorens boquer batlle de vallclara li done la present posesió prenenlo de la ma dreta y metent lo en lo dit tros y ell a arrencada brossa de dit tros prenent actual y verdadera possessió en presencia de Francesch Franch y de Felip Josa testimonis…

En aquest llibre de la cort dels Batlles de Vallclara, que obra en el nostre arxiu pairal i que en l’actualitat el té el nostre germà Joan, apareixen abundantment les treves que imposava per autoritat bajular als habitants del poble i terme i a gent forastera també si els fets es produïen dintre de la seva jurisdicció. Es firmaven treves de dues categories. La comuna(que era la corrent) de 101 anys i la de privilegi (molt més restringida) de 6 mesos. Les treves que fermaven els Boquers eren sempre de les de privilegi. Sobre aquest tema vegi”s la Crònica del nostre germà Joan, on es tracta més detalladament i extensa.

 

5. Del tercer Joan Boquer – segles XV XVI – compres.

JOAN BOQUER.- 1450/1526 (?)

El tercer d’aquest nom. Apareix en tres pergamins dels anys 1494-1509 i 1525, comprant terres:

“sigui de tots sabut (es traduït del llatí) que jo Joan Alçamora del lloc de Vilaplana o de l’Almusara, de grat i de la meva certa ciència confesso i en veritat reconec a vós, Joan Boquer, del lloc de Vallclara, m”heu pagat i m’heu donat tots aquells cent sous de moneda corrent pel qual preu us Vaig vendre a vós i als vostres aquella terra segons llargament es conté en l°instrument de venda rebut a la notaria de Vallclara pel discret Pere (Bisbal 7) rector i notari del dit poble. Per on renuncio a totes les excepcions sobre la dita pecúnia.

Dels predits cent sous us vull fer a vos i als vostres per aquest instrument àpoca plena de pagament. Això es fet a la vila de Prades el 23 del mes ďagost de l°any de la Nativitat del Senyor 1494. Signe de mi Joan Alçamora que això lloo, concedeixo i firmo. Testimonis en són Pere del (Mer ?) del lloc del Vilosell i Mateu Gibert del lloc de Vallclara. Signe de mi, rector i notari públic de la vila de Prades que aixó va escriure i cloure” .

L’altre pergamí del 1509, traduït del llatí al català, diu:

“Sàpiga tothom que jo Pere (París 7) i Tecla muller meva del lloc de Vallclara de grat i certa ciència venem i a títol de perfecta venda us traspassem a vós Joan Boquer del predit lloc de Vallclara per preu de cent sous barcelonesos que de vós tenim rebuts a tota la nostra voluntat per on renunciem a totes les excepcions sobre la dita pecúnia una terra sita en el terme de Vallclara a la partida dita lo Comellar del Erm que afronta amb la via pública que va a Poblet, i amb Joan Alçamora. Segons les seves afrontacions i termes a vós i als vostres us el venem amb les seves entrades i eixides.. amb les seves millores.. paga quatre aluds de forrnent i laudemi al monestir de Poblet. I us poso a vós i als vostres en possessió corporal de la dita terra… Això es fet al lloc de Vallclara el dia 3 del mes de març de l’any del Senyor 1509. Siqne de nosaltres Pere (Peris ?) i Tecla muller seva que això lloem, concedim i firmem. Testimonis en són Pere Belart i Antoni Saranyana de Vallclara. Signe de mi Bartomeu Soler, prevere, rector i notari públic del lloc de Vallclara que això va escriure i cloure”.

El de l’any 1526, traduït diu :

“sigui a tots notori com nosaltres Joan Torner i Jaume Cornador de la vila de Prades, en tant que procuradors de la Confraria dels Llauradors per causa de Pabsència de Joan Clariana i Dalmau Ros, procuradors de l”any present de la dita Confraria, i en aquests noms i lloc confessem i en veritat reconeixeın a vosaltres, Joan Boquel i Llorenç Alçamora ,del lloc de Vallclara, que ha lluït i redimit tots aquells quinze sous de censal anuals que ens fèieu cada any el dia vint del mes de novembre, dia fixat en públic instrument fet davant el notari de Prades el vint de novembre de l’any de la Nativitat del Senyor 1494, segons llargament es conté en aquell document abstret pel senyor Bartomeu Veyà, aleshores notari públic pel venerable i discret Joan Arnirgós, rector. Per aquesta àpoca sigui cancellat i anul-lat 1 no tingui cap fermesa en judici ni fora judici, com sigui que per aquesta lluïció i redempció ens heu pagat a nosaltres quinze lliures de moneda corrent i pensions i fruit dels quals nosaltres ben pagats som i contents, i sobre la qual pecúnia renunciem a totes les excepcions de no ser hagudes per nosaltres o no nuınerada o rebuda o la de mal engany i totes les altres accions. Per tant us fem a vosaltres i als vostres en el nom predit aquesta àpoca de pagament de les predites 15 lliures i dels fruits i pensions deguts… Fet és això el dia 20 de gener de l°any de la Nativitat del Senyor 1526. Signe nostre Joan Torner i Jaume Cornador en tant que procuradors de la predita Confraria en absència de Joan Clariana i Dalmau Ros. procuradors en aquest any de Pexpressada Confraria dels Llauradors que això lloem, concedim i firmem. Testimonis en sòn el senyor Jaume Vey., prevere i Bemat Conesa, agricultor. Tots de Prades. Signe de mi Joan Vidal, prevere, vicari i notari de la present vila de Prades pel venerable i discret senyor Joan Borrell, rector i notari póblic de la mateixa vila que aquest instrument va fer per ma pròpia i clogué”

6. Del quart Joan Boquer – segles XVI – Casat amb Isabet – Fills – Compres finques – Testament (27-09-1551).

 Els Boquers ja amb prou documentació per establir la genealogia irrefutable.

JOAN BOQUER, mor el 1551, casat amb Isabel.

El quart d’aquest nom. Tenim en l’arxiu el seu testament del 27 de setembre de 1551. Es un pergamí escrit en català, fora l’encapçalament i acabament que continua en llatí (observem que els documents que tenim d’aquesta època estan redactats en català els testaments i els capítols matrimonials, però les àpoques, escriptures de compravenda de finques, ets. continuen redactant-se enterament en llatí). En el referit testament el quart Joan Boquer anomena els següents fills.

TECLA. – Casada amb Pere Fuster, els capítols dels quals de 18 d’agost del 1532 obren en el nostre arxiu.

– Llegítima 30 lliures, més les robes, ets.

– En testament : 20 sous i 1 diner.

ISABEL. – Casada amb Miquel Nadal. Tenim àpoca de pagament del dot de 18 de febrer del 1538.

Llegítima 30 lliures més les robes, ets.

En testament: 20 sous i 1 diner.

URSULA. – Casada amb Bernat Olivart, de la Guàrdia.

Tenim àpoca del pagament de dot del 23 de novembre del 1545.

Llegítima 30 lliures, més les robes, ets.

En testament: 20 sous i 1 diner.

CATERINA. – Aleshores soltera, casada després amb Grinyó.

Llegítima 50 lliures.

En testament: 20 sous i 1 diner.

PERE. – Hereu, mor fadrí entre 1553 i 1563

– Diu en el testament: “si a cas nostre fil Pere moria sense fils de leal conjuge tots nostres bens sien tornats a nostre fil lorens”.

LLORENÇ. – Es casà després amb Mariana Veyà, de Prades.

Fa hereva universal a la seva muller Isabel. Sabem pel testament d’aquest IV Joan Boquer que dotà per llegítima, a les seves tres filles casades amb trenta lliures, més les robes, ets. i amb 50 lliures a la quarta filla, en temps de núpcies. -Deixà al fill cabaler Llorenç 150 lliures també en temps de núpcies i les robes corresponents. En el testament deixa a cada filla 20 sous i 1 diner i a tots els néts í netes cinc sous i 1 diner a cada ú d’ells. -Deixà hereu al fill Pere, que en cas de morir “sense fil leal conjuge” seran tornats tots els béns al fill Llorenç, i això deuria succeir,ja que si bé trobem aquest Pere junt amb la seva mare Isabel, ja viuda, signants els dos els capítols matrimonials ďen Llorenç amb Mariana Veyà, de Prades, a primer de gener de 1553, en el testament que fa Isabel en 1563 no l’anomena, el que fa creure que Pere morí fadrí entre 1553/1563. -En els referits capítols mare i fill doten al nuvi en les 325 lliures disposades, diuen, pel pare difunt “ab ses robes i altres coses”. Com sigui que aquest en el seu testament del 1551 li senyalava solament 150 lliures de dot, s’ha de creure que el IV Joan Boquer féu un posterior testament nou, però no massa temps després ja que al de gener de 1553 el trobem difunt. ¿Millorà també els dots de les filles?.

En el testament del IV Juan Boquer de 27 de setembre de 1551 nomena, marmessor, entre altres, al seu germà Pere, casat amb Francina. L’hereu d’aquest dit Joan, es casà amb Tecla Toırell, de Montral. Tenim capítols matrimonials d’ells signats a 9 de març del l55l. Fa estrany què aquests capítols els tinguem nosaltres, només es justifica que obrin en poder nostre a quan instrument acreditatiu com títol de propietat en l’acte de venda de 2 de març del 1617 de dues cambres a favor del nostre segon Llorenç que les comprà per engrandir la casa pairal, i per evitar ulteriors possibles reclamacions, exigí, segurament, la possessió de dits capítols. Els venedors són Pere Boquer i la seva muller Francina, que per la diferència d’anys no poden ser el Pere i la Francina que en 1551 signaven capítols matrimonials pel seu fill Joan, ja que tindrien en aquest acte de la Venda més de cent anys. Serien, segurament, besnets d’aquest mateixos i dels mateixos noms, com besnet era el segon Llorenç Boquer del quart Joan.

Resulta evident doncs que la casa pairal era en un principi molt més gran, que per herència es partí entre germans, i que en part es recuperà per la compra d’aquestes dues cambres en l6l7, i el que comprà el nostre besavi Ramon Sales i Bover en 1841. Corrobora això el fet de que quan jo al fer les obres de la sala, vaig fer escatar les parets d’aquesta mateixa sala hi van sortir quatre marcs (dos per banda) de pedra toscament picada, però de bella traça, que corresponien a entrades aleshores de les habitacions laterals, el que obliga a pensar que aquestes cambres no serien com són avui amb sala i alcova, sinó que forçosament les dues posteriors serien interiors. Per la manera que es picada la pedra no correspon als principis del segle XVII sinó molt anterior (el brocal del pou de la sala de baix porta la data de 1641 i el treball es molt més refinat).

El gran arc tapat de la cuina de baix sabem que no estava tapat i que comunicava al que ara és l’entrada de la casa veïna (és el que comprà el besavi) i que l’entrada primigènia no seria aquesta, per petita, sina l’altra del costat, la dels antics Alentorns (procedència Boquer, possiblement) (avui Meliton Nadal) i la que seria a l’entrada més antiga de la casa dels Boquers.

Dic això probablement pel notable enteixinat d’aquesta entrada, pulcrament acabat que correspondria al del primer pis de cal Cabaler í als nostres de la casa pairal. Doncs, francament, tres enteixinats per tot poble de pagesos, en tres cases veïnes i distintes, són masses enteixinats.

El corresponent a cal Cabaler jo crec que si fes treure el cel ras del quarto de la padrina, trobaríem la continuació en el sostre del mateix enteixinat.

Tindríem doncs, que entrant per aquesta entrada del bell enteixinat a ma esquerra ens trobaríem en la peça al mig de la qual hi hauria el gran arc, avui tapat, per seguir després a la sala del pou i acabar en l’entrada d’ara, que sabem que hi havien cinc arcs seguits de pedra picada i que avui en queden dos en la sala dita dels arcs, els altres tres s’enderrocaren al fer el besavi la nova entrada més alta de sostre. Seria en aquell temps entrada només de cavalleries, ja que les lloses que encara hi han avui prou bé ho indiquen.

A més hi ha 1’enigma del grandiós arc tapat de la façana de cal Estudiant; veí nostre, a 1’esquerra entrant, i que tant s’adiu amb la finestra gòtica de la nostra cambra bona, més ben dit del poc que queda d’aquesta finestra.

Es pot suposar que des de cal Calderó (casa Boquer de la branca menor extingida en nosaltres. Pertocà a la filla segona del darrer Boquer de la branca menor, casada amb el primer Calderó que s’establí a Vallclara. Aquesta casa la vaig comprar jo al Banc de Valls a l’any 1941) fins a cal Meliton inclosa era el casal Boquer.

Cal Calderó amb la nostra casa pairal pel darrera es toquen. En resum un grandiós casal que s’anà partint per herència entre germans.

Però potser ja n’hi ha prou de divagacions i tornem a la feina.

Isabel vídua del quart Joan Boquer, fa testament el 18 d’abril de l563.

Els fills que anomena són:

Tecla. – casada amb Pere Fuster, li deixa 40 sous.

Úrsula. – casada amb Bernat Oliver, li deixa robes.

Caterina. – casada amb Grinyó, li deixa robes.

Deixà unes robes a unes nétes, filles d’lsabel, el que fa creure que aquesta era ja morta.

Llorenç que el fa hereu.

A tots els néts i nétes els deixa 5 sous 1 un diner a cada ú.

No anomena a Pere, ni muller ni fills d’ell, que don a entendre que Pere premorí fadrí.

Compres de finques de Joan IV Boquer:

Pergamí l528.- Vàries persones venen alguns drets de censal.

Pergamí 21 octubre 1539.-Compra de Joan Boquer d”una peça de terra en la partida del Pas del Capellà per 6 lliures barceloneses.

Cens, laudemi i fatiga de Poblet.

Pergamí 14 novembre l54l.-Compra de Joan Boquer d’una finca en la partida del Comellar de l’Erm, per 28

sous, (un dels testimonis es Francesc Marginet). Es franca i quítia.

Pergamí l4 març 1542.-Compra de Joan Boquer d’uma finca a Joan i Pere Saragossa i Joan París, per 56 sous. Es franca i quítia.

Pergamí 7 maig 1546.

-Compra de Joan Boquer de dues finques:

Una peça de terra partida del Puig, per 45 sous, és té per l’Abat.-

Una altra peça de terra al Coll de Deogràcies per 15 lliures barceloneses, és franca i quítia..

Pergamí 9 novembre 1546.

-Compra de Joan Boquer d’una finca a Llorenç Saragossa, partida de Les Artigues. No s’entén el preu. Es franca i quítia.

Pergamí 10 març 1547.

-Compra de Joan Boquer d’una finca al Coll de Targa per 7 1liures. Es franca i quítia.

Pergamí 15 gener 1550.

Compra de Joan Boquer d’una finca, partida de la Coma_de Nalda. Es té per l’Abat. Per 4 lliures i 8 sous.

Pergamí de la mateixa data, que es l’àpoca de l’anterior.

Pergamí 27 novembre 1550.

-Compra de Joan Boquer d’una peça de terra partida Mitjans per 5 lliures i 7 sous. Es franca i quítia.

VALOR DE LA remença com a punt de referència comparativa dels preus de compra antics de les finques i dels dots donats als cabalers de la casa:

any 1455-Alfons V – redempció personal i directe -el preu més corrent eren 5 sous pels homes i 2 sous per les dones. (“La reivindicació social dels remences”. J. de Camps i Arboix -Episodis de la Histöria. Pàg.9

any 1486.-Ferran II – Sentència de Guadalupe. -Redempció i per cascun capmas 60 sous de moneda barcelonesa. Pàg.42.

any 1458 compra Era Ordina-3 sous i l diner

any 1481 compra Mitjans 100 sous

any 1509 compra Comellar de l’erm 100 sous

any 1532 llegítimes:

noies 50 lliures = 1.000 sous

cabalers 325 lliures = 6.500 sous.

La remença fou vigent solament a la Catalunya vella.

1 LLIURA = 20 sous. 1 SOU = 12 Diners. 2,5 RALS = 5 SOUS

 

7. El primer Llorenç Boquer – Mor 1574 – Casat amb la pubilla Veià, de Prades – Capítols – Fills – Relacions robes dotals – Compres finques.

 

LLORENÇ BOQUER.

– Batlle de Vallclara, de 1570 fins a 1574, en que morí.

Aquest Llorenç es el primer d’aquest nom, es fill de  Joan Boquer i  d’Isabel.

No tenim testament d’ell. En canvi tenim testament de la seva sogra, Isabel Veyà, del 8 d’agost 1568.

Es casa amb:.

MARIANNA VEYÀ i MQNTAGUT,

de Prades, pubilla,  capítols 1er.gener 1553, per aquests capítols sembla que Llorenç s’obliga  a viure a Prades ,com a pubill, però  segurament degut a la mort del seu germà Pere i esdevenir ell l’hereu de can Boquer, no s’acomplí l’acordat.

FILLS que tingueren:

-JOAN, hereu, casà amb Joana i mori el 1608.

-MAGDALENA, casada amb el doctor en Medícina Francesc Calderó de Prades.

D’aquest tenim una àpoca de dot, referent a les robes , de les que en fa relació en un memorial del 14 de maig de l584, que per la seva sumptuositat transcrivim integrament, ja que xoca si comparem amb les robes donades a les noies de la casa de la generació anterior; per tal fi copiem la relació de les robes de le tia Tecla, per ser les de les demés germanes més o menys iguala.

-MARIANNA, casada amb Ferrer, de la Guàrdia dels Prats, viuda en 1607. Només sabem d’ella perquè el seu germà Joan l’anomena en el seu testament.

Relació de la roba de Na Calderona: (18 de maig 1584)

18 camises: una obrada d’or i dues de grana l una de negra i sis de bri de lli i vuit de bri de cànem.

18 cossets: set de fil i tres de fullats, ”los dos de fullats de groc y latre blanch, los altres de tela amb ses guartitions”

15 capellines de “diversos colors i blanques” (la capellina  era una mena de capell que cobria el cap i les galtes)

Una lligassa verda sobreposada d’or I de plata sembrada de fullatge d’or. (La lligassa era el vel,que avui només duen les núvies)

3 betilles, una viada de seda blanca amb el seu guarniment d’or, i dues de cotó prim amb guarnicions blanques. (betilles deuen ser cintes o cinyells).

Una “saya de rayxa” “ab son sayet i guarnit de vellut amb mànnegues justes de tafestà demasquejat de blanch ab ses faldetes de scarlata”

Una gonella morada “ab son sayet morat”.

“Un sombrero”.

Unes mànegues justes de verd florentí.

Unes faldetes de verd florentí.

Una gonella “ab son sayet de pressegat”

(color de préssec)

Un brial de cotoní.

Unes mànegues d’agulla, vermelles.

Un vestit amb cos i mànegues amples.

Sis tovalloles redones, la una de grana, la altra dintall de tela, quatre de bri de lli.

Tres davantals, un de cotó blanc bordat de llana negra.

Un drap de pastà llistat de cotó.

“onse alnes de torcaboque”

Tres tovalloles de pinte ample unes de bri de lli i les dos de bry de cànem.

La roba de llana:

“Una saya de rayxa ab son sayet guarnit de vellut al mànegues justes de caffata masquejat de blau ab ses faldetes scarlata”.

“Una gonella morada ab son sayet morat”….

Entre les joies trobem:

Un rastre de coral mesclat amb argent curtei.

Un rastre de coral de dues dobles, amb un….guarnit d’argent.

Un agnus d’argent.

Un rastre de perles amb dues dotzenes de conquilles d’argent sobredaurat.

Una cinyell de filadís.

“Dos caixes de noguer ab ses tancaduras y claus”

“una marfega y los matalassos y dos travessers dos de demat llit lo un radat altre de filany quatre coixins dos de grana y dos dits de vltall deu llensol:…quatre de ….. de….. y dos de randa de ret y los sis de bri de cànem ab ses… y dos flassades de forma major la vermella de viu negra de latra blava ab son sayal maragat”….

Ara veurem la roba que donaren a una filla de la generació anterior, les de la tia Tecla (com hauríem pogut triar les de les ties Úrsula, Caterina o Isabel).

-Any 1532-18,agost.

“Un cofre e mig Cofre nog.//Una màrfega nova.//Un matalàs de llana nou//Dos travessos y dos coyxins.//Sis llançols,quetre de bry y dos destopa.//Una flassada cardada y un sobrellit//Tres tovalloles dues de punta ample y unes de punts atret”//”un ropo”//”Una gonella rossa”//”vuyt camises y vuit capells//.”una dotzena de torcaboques//Un drap de pastà dues tovalloles//”un barberet”//”un bandal“//“Un“mantell”umbral”//”Una qonella de caxellat//”Dues gonelles de burell noves”//Dues faldetes de ros noves//Dos faxets hu de color morat y altre de burell nog.//”Unes faldetes de vernoy”//Dos lllgasses de vels”//”Un manegatos de tela”. ”

COMPRES DE FINQUES D’aguest primer Llorenç Boquer:

Pergamí 13 març 1556.-finca partida de l’Hort del riu, per 45 sous.

Pergamí  1   abril 1559.-compra a Pere Blanchart d’una finca partida de l’Artiga, per 5 lliures. Es franca i quítia.

Pergamí  2  juny 1561. -compra a Joan Saragossa d’una peça de terra, partida Horta,per 25 lliures. Es franca i quítia.

Pergamí 1566. -Redempció d’un censal.

Aquest primer Llorenç es el primer hereu de casa que ens consta que fou Batlle de Vallclara (en fou abans el seu oncle Pere Boquer.- 1546 …. ) Precisament el mateix any de 1546 fou elegit Abat de Poble el monjo Pere Boquer. Amb ell comença la llarga llista dels hereus de casa que foren Batlles de Vallclara. D’això en parlarem en el seu moment degut. Per ara solament direm que no és pot confondre el Batlle amb l’Alcalde actual. Les atribucions d’aquell eren, de molt, més importants. El nostre germà Joan en la seva tan citada crònica (pàg-162) ens diu “…la dignitat de batlle no tenia res que veure amb el municipi, ni amb el poble, sinó que era feudal i senyorial, i no té cap equivalència amb càrrecs vigents en els nostres dies, perquè abolit el sistema feudal van quedar abolits els batlles i el que ells representaven”.

 

8. El cinquè Joan – Joan Boquer i Veià – Mor 1608 – Casat amb Joana – Fills – Testament (04-09-1607) – Compres.

 

JOAN BOQUER i VEYÀ.

-Batlle de Vallclara de 1574 a1589 i de 1593 fins a la seva mort 1608.

-Es el cinquè d’aquest nom.  Era fill del primer Llorenç Boquer i de Marianna Veià.

-Féu testament el 4 de setembre del 1607 i mori el 8 de setembre de 1608.

-Es casa amb JOANA, no tenim capítols matrimonials d’ells.

-El cinquè Joan Boquer en el seu testament anomena els següents fills:

LLORENÇ     que li deixa “100 lliures i tot lo usdefruit que toca a ma part del retingut en los capítols de dit Llorenç” Hereu de Vallclara i segon d’aquest nom.

RAPHAEL     que li deixa tots els drets que la mare de l’atorgant li va deixar en son darrer testament (hisenda de Prades)

JOAN             que li deixa “1OO lliures les quals ajuntades a les 150 lliures que jo li tinc donat en los capítols de mon fill Llorens sien en suma de 250 lliures, les quals li sien donades a temp de núpcies i no abans…”.

Deixa hereva universal a la seva muller.

No es el nostre propòsit copiar en aquesta crònica documents íntegres doncs faríem l’obra interminable i pesada la lectura, però si algun en copiem es pel sabor d’època que respira i com prova dels costums passats.

Còpia del testament del cinquè Joan Boquer:

“Com ningú en carn posar pot excusar lo peril de la mort i les coses de aquest mons sien transitories se deu procurar per alcansar la vida eterna per so lo Joan Boquer, pagès del lloc de Vallclara, detingut de malaltia corporal de la qual tem morir desitjant asertar a la disposició de les coses que Deu me ha encomanades estam empero ab bon seny sana memoria i ferma loquella fas io aquest meu i darrer testament voluntat mia:

En cab lo qual primerament la mia ànima al altíssim creador que de no res aquella ha creada acomane per a que la fassa crea de la sua santa gloria. Vull que lo meu cos sia aoterrat en lo fosar de la iglesia de Vallclara en lo vas de mos antepassats. Dote la mia ànima ab trenta sous a cumpliment de altres bens meus dels quals vull me sia pagada extrema unció sepultura novena y cap d’any de pa y llum a la parroquia de la Iglesia de Vallclara. Deixo marmessors de la mia ànima i d’aquest testament executors als honorables en frabesch calderò, de Prades mon cunyat y a mos fills llorens i raphael als quals donc io aquest poder que a marmessors testamentaris es acostumat de donar. Vull que a la mia novena asistesquen deu capellans als quals he de donar de menjar i tres reals de caritat mes vull que lo dia de la mia novena sien pastades dues quarteras de blat una de meshera (7) i altra de forment (blat de xeixa) i sien donades i distribuides a la porta de la iglesia dues coques o pans a cada persona que hi serà i lo que sobrara sia distribuït i donat per dits marmessors a les persones mes necesitades de la vila a sa propia voluntat mes vull me sien celebrades sent io mort quatre mises sols una en cada altar de la Iglesia de Vallclara una vegada tan solament i per cada una de les quals sia donada la caritat acostumada de tres sous mes que sien donats vinticinc sous als bacins de la iglesia son cinc sous a cadascu que son lo de sant joan, sant isidori, ntra.sra.del roser, la luminaria del corpus i la iluminarla de ntra.sra. deixo a mon fill raphael tots els drets meus que a mi ma mare que ha en lo cel m’havia deixat en son ultim testament, mes deixo a mon fill llorens cent lliures dic 100 ls i tot lo usdrefuit que toca a ma part del retingut en los capitols del dit llorens mes deixo a mon fill joan sent lliures dic 100 ls les quals ajuntades ab les sent sinquanta que io li tinc donat en los capitols de mon fill lorens sien en suma de doscentes sinquanta lliures les quals li sien donades a temps de núpcies i no abans i al a cas mon fill joan moria sens fills o amb tals i no vindre a temps de testar que dit joan no puga testar sino de la mitat i l’altra mitat torne a mon fill llorens o a sos hereus mes deixe a ma germana na calderona si a cas moria son marit i es troba ella desacomodada o desemparada que puga venir a ma casa en la qual li deixo una cambra i la despesa en ella sempre que en tal cas hi voldrà venir a aceptar i no en altra part ab voluntat de mon fill llorens mes deixo a ma germana na ferera viuda sinc lliures dic 5 ls de aquelles trenta i tantes li tinc bestretes per ella.

Tots els meus bens mobles i ínmobles aguts i per aver a conselvuga que sien deixo i otorgue a la amada muller mia a la qual hereva mia instituesc universal aquesta es la mia voluntat la qual vull que valga de testament o codicil o de la millor manera que ultima voluntat pague de a ser valer i tenir la qual es disposada en lo loc de vallclara, signe demi joan boquer testador predit que aquest meu testament lo infirmo sentavui als quatre dies del mes de setembre de l607;-Testimonis nomenats i cridats son lo Revt. mosen andreu casals, rector de vilanova i lo doctor mateu capdevila doctor en medicina in pere printer barber de prades.”

Finques que comprà el cinquè Joan Boquer :

Pergamí 158O.- una als Peralloners,per 85 lliures

27 febrer 1593.-compra d’un ramat de bestiar per 150 lliures

Pergamí 18 novembre 1596. -Una finca al Pontarró, per 30 lliures

Pergamí 1 de març 1597,- Del Batlle general de Poblet sobre un cens entre Joan Boquer i Jaume Torner i venda a Joan Boquer d’una finca en subhasta (olivar de Vimbodí).

Pergamí 1 de març 1597.- Fra Joan Gelonch, Batlle general de Poblet, acusa rebut de 244 lliures a Joan Boquer, per raó de la finca anterior

Pergamí 23 de maig 1602.- compra d’un freginal que afronta a orient amb Joan Boquer.

En l’any 1603 comença a funcionar a Vallclara el registre parroquial de baptismes, esposoris i defuncions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9. El segón Llorenç Boquer – Mor 1629 – Casat amb Caterina Vinader  i Guasch – Fills – Compres Finques – Fundació Pia.

 

LLORENÇ BOQUER

-Batlle de Vallclara de 1608 fins a la seva mort el 1629.

-Es el segon d’aquest nom,i fill del cinquè Boquer,Joan.

-Morí el 3 de juliol del 1629.

es casa amb:

CATERINA VINADER i GUASCH de l’Espluga de Francolí.

No tenim capítols matrimonials.

Caterina mori el 24 de juny del 1643.

Hem de fer constar que els cognoms de les mullers en tant que no hi ha registre parroquial i no tenim capítols matrimonials els deduïm dels cognoms del registre de bateigs dels fills.

S’ha de tenir present que els matrimonis al celebrar-se en el lloc de la dona, no queden registrats en el registre parroquial.

FILLS que tingueren:

JOAN,            hereu, neix el 1602 (no hi ha encara registre parroquial)

es casà amb Candia Pedret i (…….. Petronil·la Martí.)

Mori el 28 d’octubre de 1649, als 47 anys d’edat.

RAFAEL.       -Neix el 23 de febrer de 1604.

-Mor el 8 de gener de 1643

-Es casà amb Margarida Anguera, de l’Espluga de Francolí.

-Heretà la casa avui Baldrich.

-Morí als 38 anys d’edat.

LLORENÇ.    -Neix el 2 d’agost de 1606.

-prevere Rector de Tamarit, amb drets de carlania del mateix Tamarit, que no sabem si eren de la rectoria o bé privatiu dels Boquers.

PERE.             -Neix el 23 de setembre de 1608.

-Es casà amb la pubilla Grinyó de l’Albi.

-Aquest Pere heretà amb reserva de dret de vincle (fideicomis) la hisenda dels Boquers a l’Albi.

FRANCESC. -Neix el 27 de novembre de 1610.

-prevere beneficiat de l’Espluqa de Francolí.

-Heretà amb reserva de dret de vincle la hisenda dels Boquers a L’Espluga.

JOSEP.                       -Neix el 9 de març de 1613.

-(morí albat ?) no hi ha partida de defunció, ni més dades d’ell.

JOAN JOSEP. – Dit Josep.

-Neix el 24 de juny de 1615.

-Mor el 15 d’agost de 1677.

-Es casà amb Paula Abelló, de Vilanova de Prades.

-Heretà la casa de l’oncle Joanet, després del nostre pare i avui dels meus germans Francesc i Maria.

-Morí als 62 anys d’edat.

-Ell es el cap de la branca menor dels Boquers.

JAUME JORDI          -Dit Jordi.

-Neix el 13 de juliol de 1617.

Morí conco el 15 d’octubre 1666, als 49 anys d’edat.

Aquest segon Llorenç Boquer fa testament el 3 de novembre de 1618 a Vilanova de Prades, del qual només tenim còpia (aquesta del 29 de novembre de 1735) referent a una fundació pía que ınstıtueıx. En l’arxiu tenim el llibre d’aquseta fundació pia, dotada amb una renda anual de 4 lliures i 4 sous que li feia de censal “en Mulner de Cenant” a fi de que els seus hereus sucsessius, indefinidament, cada any per tots Sants, vestissn de drap de llana “les persones de dos casas de Vallclara,les més pobres a coneguda de mon hereu”. Comencen les anotacions l’any 1631 per acabar el 1798 en temps del nostre rebesavi Ramon Sales i Cedó. No consta que el besavi Ramon Sales i Bover continués vigent la fundació. Segurament que per les lleis  desamortitzadores quedà abolit el censal. Del mateix llibre de la causa pia es desprèn que amb la roba també anava la despesa del sastre, ja que el testimoni d’un mestre sastre de Vimbodí així ho acredita.

Probablement fou aquest segon Llorenç qui féu bastir el casal avui Baldricn, notable per la seva façana (aquesta façana avui està malament. Primer fou el nostre cunyat Brat que al comprar al cal Coix, (una tercera part de la casa, segregada de molts anys enrere), per fer-se el seu garatge, enderrocà la seva part corresponent de la façana, per cert ja molt malmesa. Després l’actual propietària, Filomena Baldrich, al fer-hi un balcó, l’acabà de malmetre. Hi havien uns esgrafiatas, uns d’ells representava un vaixell. En aquesta façana figura un escut piadós que hi figura la data de 1610. Aquest casal l’heretà el seu fill Rafael, que del seu matrimoni tingué quatre fills i quatre filles. Moriren albats o pàrvuls tots els fllls, sobrevivint totes les filIes. La gran, pubilla es casà amb Felip Josa i una néta d’aquests, també pubilla, Isabel Josa i Palau, es casà el 15 de febrer de 1740 amb Isidre Baldrich, de Blancafort, i d’aquí ve cal Baldrich fins el dia d’avui.

Pels dots dels fills del segon Llorenç: Pere i Francesc, sabem de les hisendes de l’Albi i de l’Espluga de Francolí d’on procedien aquestes? Es una gran pena no tenir en l’arxiu els capítols matrimonials de Llorenç i Caterina, ni cap dels seus testaments. Probablement eren béns de la dona. Les dues hisendes foren donades amb reserva del dret de vincle, fideicomis. La de l’Espluga al poseir-la un prevere, a la mort d’aquest retornà a la casa. La de l’Albi al casar-se Pere i tenir fills no hi hagué raó de recobrar-la. Aquests Boquers de l’Albi foren tots advocats i doctors en dos drets. Tenim cartes dalgú d’ells, estalerts a Cervera.

Es de creure que els altres germans cabalers junt amb les cases heretades de Vallclara (Baldrich / oncle Joanet) heretaren, també al mateix temps, terres o pecúnia d’alguna categoria amb relació als casals que tenien. Veiem, doncs, als fills cabalers ben dotats. Don la impressió que a casa nostra en aquella època gaudia d’una bona fortuna, doncs, a més dels dots esmentats anava prou sobrat de béns el segon Llorenç per crear la fundació pia que ja hem ressenyat anteriorment.

L’adjudicació de la majoria dels béns a favor de l’hereu, de forma absorbent, no la veurem a casa fins als Sala. Potser aleshores s’adonaren de que al no fer-ho corria el risc de perdre’s la casa, al deixar aquesta de ser primordialment ramadera.

Finques que comprà :

Pergamí 2-V-1617. -Pere Boquer i la seva muller Francina venen a Llorenç Boquer dues cambres (de la casa del costat de la nostra) per 36 lliures. Es franca i quítia.

Pergamí 23 octubre 1624. -venda d’una parcel·la de Les Planes feta per Jaume Anglès, de Prades, a favor de Llorenç Boquer, per 40 lliures. Es franca 1 quítia.

Pergamí 15 gener l625. -venda d’uns freginals per Pere Boquer a favor de Llorenç Boquer per 5 lliures. Es franca i quítia.

Pergamí 16 juny 1625. -venda d’un freginal per Joan Marti a Llorenç . Cens a l’Abat de Poblet..

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10. El sisè Joan – Joan Boquer i Vinader – 1602 / 1649 – Casat amb Càndia Pedret ien 2es amb Petronil·la Martí – Llegenda de la pastora de Mora – Compres Finques – Molí Biern 12-03-1628.

 

JOAN BOQUER i VINADER.

Batlle de Vallclara de 1638 fins a la seva mort el 1649.

Es el sisè d’aquest nom.

Nat a 1602 (?), no hi ha partida de baptisme.

Morí el 28 d’octubre de 1649, als 47 anys d’edat.

No tenim testament d’ell.

Es casa en primeres núpcies amb CÀNDIA PEDRET, de Mora d’Ebre

Mor el 16 de novembre de 1631. No tenim capítols.

FILLS d’aquest primer matrimonis:

CÀNDIDA.    -neix 8 de novembre de 1624.

-es casa el 1 d’abril de 1647 amb Francesc Borràs, negociant, de Montbrió del Camp.

MAGDALENA.        -neix el 23 de juliol de1626.

-morí fadrina el 25 d’abril de 1665, als 39 anys d’edat.

JOAN.            -hereu,neix el 12 de març de 1629.

-mor el 19 de setembre de 1691, als 62 anys d’edat.

-Es casà en primeres núpcies amb Marianna Grinyó, de l’Albi o Vimbodí,

-En segones núpcies amb Marianna Guasch, de l’Esp1uga de Francoli.

GERONI.       -neix el 16  novembre de 1631 morí el mateix dia.

Es casa en segones núpcies amb PETRONILLA MARTI, de Forés el febrer de 1636, no tenim capitols.

FILLS del segon matrimoni:

FRANCESC. -neix el 26 de febrer de 1641, morí albat el 6 de març de 1641.

RAFAEL.       -neix el 8 de març de 1643.

-Fora de figurar en els capítols de Raimunda Boquer i de Jacint Masades, de 1674, i de que el setè Joan Boquer l’anomena marmessor en el seu testament de 1691, no hi han més dades d’ell. Moriria probablement fadrí a l’Espluga, on vivia.

MARIA.                     -neıx el 15 d’abril de 1646. No hi han més dades d’ella.

PETRONILLA.         -neıx el 9 de maig de 1649, es casa el 27 de maig de 1668 amb Francesc Baldrich, mercader, del Morell.

Es aquest sisè Joan Boquer el protagonista de la cèlebre llegenda de la pastora de Mora d’Ebre. Diu la llegenda que un hereu de casa nostra anant a la fira de Mora per comprar bestiar de llana, s’enamorà bojament d’una pobra pastora. Es casà amb ella i al portar-la a casa després de un llarg viatge, quan el nuvi li digué que ja es veia, per fi, el poble, la núvia exclamà, fent un gran sospir :

“Ai, Vallclara, ai, Vallclara,

jo Vallfosca te’n diria,

més val ser una pobra a Mora

que rica en estranya vila”.

I al cap de l’any morí d’enyorament. Ha de ser forçosament el sisè Joan el nuvi aquest, ja que és l’únic hereu de casa que ens consta que es casà amb una noia de Mora d’Ebre. No es cert el que diu la llegenda de que al cap de l’any morís d’enyorança (probable confusió amb María Antònia de Haro, muller de Josep Boquer, hereu del la branca menor dels Boquers), ja que mori de part del seu quart fill. La nostra tia Felipa (germana del nostre pare) recollí en vers tots els detalls del cas. El reproduïm a continuació:

Es diu com a veritat

que un hereu de rica casa

d’un pobla petit i humil

anomenat de Vallclara,

a la fira se`n va anar,

a la fira de la llana.

 

Posa la sella al cavall

i cap a Mora se’n marxa,

acompanyat d’un criat

que davant seu caminava.

 

Quan anava a passar el riu,

divisa una verda prada

i mullant-se els peus a l’Ebre

una pastora galana

amb un ramat d’ovelletes

que són com la neu de blanques.

 

La pastora es com un sol,

té una rosa a cada galta

i uns ulls negres i llampants,

que a qui se’ls mira l’encanten.

 

Ell quedava énamorat,

ella a penes el mirava;

ell no pensava en res més,

ja se n’entra i la demana.

 

Li compra els millors vestits,

li compra anyells i arracades,

no vol que li falti res,

fins la mantellina blanca.

 

Joiosa està la pastora

de veure’s engalanada.

Deixa els esclops al racó

I el gaiatet a la cambra,

amb el civader sargit

que hi portava la vianda.

 

Ja n’és destinat el dia,

el dia de pompa i gala,

que ell la portarà a l’altar

per fer-la esposa estimada.

 

De matí de bon mati

cap a l’església se`n marxen

a on el senyor rector

els beneïa i casava.

 

Sa mare se`n despedeix

amb una forta abraçada,

son pare ho feia després

i son germà i sa germana.

 

En aquest punt els seus ulls

van ser dues fonts de llàgrimes.

Se’n puja a les angarilles

sobre la mula ensellada ,

el nuvi puja a cavall,

tothom segueix i cavalca.

 

De mati, de bon mati,

perquè de Mora a Vallclara

hi ba, cavalcant de valent,

una jornada molt llarga.

 

Çaminen i més caminen.

per cingles i fondalades,

passen vora Scala Del,

pugen desprès cap a Albarca,

i ella anava preguntant :

“No es veu encara Va1lclara?”

 

Quan han passat Vilanova

la llum del dia minvava ¡

són a la Creu d’en Gener :

“¿ No es veu encara Vallclara?”

 

-Mira bé- el nuvi li diu-,

Mira bé i veuràs les cases.

La pastora aquí digué,

com si estigués inspirada :

”Ai, Vallclara, ai, Vallclara,

jo Vallfosca te‘n diria,

que més val ser pobra a Mora

que rica en estranya vila”.*

 

Es va enyorar tant i tant

que al cap de 1’any de casada,

ja deixava aquesta terra

tan trista i tan miserable

i a la pàtria celestial

se‘n pujà d’una volada

on mai més no sentirà

ni malestar ni enyorança”.

 

* Aquesta estrofa s’ha fat cèlebre. Després de tantíssims anys,encara avui 1a sap tota la rodalia.

 

Que la dona era ben tonta ho demostra el fet de fer tals escarafalls de Vallclara, venint de Mora d’Ebre, hagués vingut de París encara es comprendria. Queda evident que el nostre avantpassat, el sisè Joan Boquer, seria un bonatxàs, ja que per més enamorat que estès de la dona al declamar aquesta la cèlebre estrofa un altre l’hauria engegada a fer versos, tot pasturant altra vegada, a la vora del riu, d’on venia. No deixava de ser una inconveniència i grossa dir semblants coses en el moment, circumstancies i lloc on es trobava. (Segons la nostra tia Felipe a casa hi havien unes mantellines blanques que eren d’aquesta avia. Actualment aquestes mantellines no les tenim).- El bo del cas es que la gent de Vallclara que des de que tenen ús de raó saben de cor l’estrofa, en comptes de dir “val més ser pobra a Mora” no distingeixen la particula a i diuen “val més ser pobra mora”. Sort que la qüestió racial a la gent de Vallclara tant els fot, que si no, ens mirarien a nosaltres de reüll creguts, com creuen, que descendim de moros. Resumint que no es pas d’èxit amb les dones el que nosaltres podem ventar-nos dels nostres passats, si es considera també el que molts després succeí en el casament del nostre besavi, Ramon Sales  i Bover, a Maldà, on era costum en el dia de la boda cantar davant dels invitats les cançons que en deien de “pandero”; tot tocant aquest instrument les improvisaven, o aixi almenys ho feien veure. Les ties d’Altet (ties de la núvia) (la nostra besàvia Duch) van cantar aquesta :

“Ja la duen a casar

amb el nuvi de fora vila,

ja la duen a casar,

quants n’hi han tants, ai! en la vila”.

Aquest ai! era molt significatiu, ja que en realitat es referia a un de sol i no a”tants”. La núvia, o sigui la nostra besàvia, sentir aquesta cançó i arrancar a plorar a llàgrima viva fou tot ú. Estava la noia enamoradíssima d’un fadrí del mateix Maldà. D’aquests amors el pare d’ella (el nostre rebesavi) (Joan Duch i Boquer) no volgué saber-ne res, i la noia, al final, es doblegà dócil, a la voluntat paterna. Pel que diu la mateixa cançó “ja la duen a casar..” es de creure que es cantà abans de celebrar-se la cerimònia nupcial, en cercle reduït de ties i amigues les més íntimes. Aquestes ties d’Altet, inspiradores de la lletra, serien unes novel.leres i partidàries acèrrimes dels amors contrariats i van esplaiar-se a tot cor, tocant “el pandero”, mentre les amigues vestien les gales a la neboda.

Es evident que el nuvi (el nostre besavi) no s’enterà de l’assumpte ni poc ni molt, almenys de moment, doncs de no ser així, hi hauria hagut la de “San Qulntin”, ja que el besavi no era com el bonatxàs del sisè Joan Boquer. ,

De totes maneres dolen aquestes coses, doncs, aquests homes de casal no en surten pas massa afavorits.

Aquest sisè Joan Boquer és el que féu construir la pedra de brocall del pou que hi ha en la sala del mateix nom a la planta baixa de casa nostra, porta marcada la data de “1641”. Es d’alabar el bon gust, ja que està treballada pulcrament i amb gràcia.

Compres d’aquest hereu:

Document del 12 de març de 1628. -Compra a Joan i Francesc Espasa, pare i fill, de Vilanova de Prades, per 180 lliures barceloneses, el moli de Biern amb tots els seus aqüeductes i altres honors i heretats contigües. Tota aquella canal de l’honor de dit moli que es diu la Canal del Castell (hi havia hagut un castell o bé era el mateix molí ?) Tota aquella altra canal del mateix honor del molí que es diu la canal de Na Ramoneta. Aquestes possessions es tenen sota el domini del senyor Abat i convent del Monestir de la Beata Maria de Poblet, amb cens 48 sous moneda barcelonesa, pagadors cada any pel dia de l’Epifania del Senyor, amb laudemi  firma fatiga i altra qualitat plena de domini directe.

(Honor. -immoble o finca tant rústica com urbana. Aquest ús recollit als Usatges, a les constitucions de Catalunya i en ordinacions i reculls consuetudinaris ha perdurat en escriptures públiques i títols de propietat i àdhuc en mencions de l’actual Registre de la Propietat com a ròssec de les titulacions antigues. G.E.C. volum 8 -pàg.484). El que ve a significar que un home amb honor, o sigui honrat, és l’home ric.

Pergamí del 15 de juny de 1630.  Còmpra a Juan Marti d’una finca, partida del SoIà, per 16 lliures. Es franca i quítia.

Document de 23 d’abril de 1640. Compra a Miquel Boquer d’una finca als Fontanals, per 7 lliures.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

11. El setè Joan – Joan Boquer i Pedret – 1629/1691 – Casat amb Marianna Grinyó i en 2s. Amb Marianna Guasch – Capítols – Fills – Ramats i pastors – Plets – Guerra contra Felip IV.

 

JOAN BOQUER i PEDRET

Batl1e de Vallclara, de 1668 fins a la seva mort el 1691.

-Es el setè d’aquest nom.

-neix el 12 de maç de 1629

-mor el 19 de setembre 169l, als 62 anys.

es casa amb

MARIANNA GRINYÒ, de Vimbodí o de l’Albi, morí el 7 de març de 1661, de part.

No tenim capítols.

FILLS d’aquest primer matrimoni:

RAYMUNDA.          -neix el 6 de gener de 1657 (hereva de la casa i hisenda de Vallclara)

-Es casa a primer d’abrl de 1674 amb Jacint Masades i Sanou, de Segura.

-Mor a Barcelona al 6 de setembre de 1890.

SPERANSA.  -neix el 22 de març de 1659.

-Es casa al 1 de gener de 1680 amb l’hereu Pau Llombart, d’Almoster.

-Dot: 500 lliures en capítols de Raymunda. 500 lliures en cas de pervindre l’hisenda de l’A1bi.

JOAN.            -neix el 7 de març de l661.

-Mor, albat el 11 de març del mateix any.

Es casa en 2es.núpcles amb

MARIANNA GUASCH, de l’Espluga de Francolí

-capítols 29-VI-1663.

-900 lliures de dot, 500 lliures s/la vila de Vinaixa, 400 lliures s/la vila de Torres.

FILLS d’aquest segon matrimoni.

CÀNDIA.      -neix 8 juny 1675.

-mor, donzella, 13 de gener de 1693.

JOAN.            -neix 1676 (?), no hi ha partida de baptisme.

-Heretà la casa i hisenda de l’Espluga.

-Es casà amb Marianna Vellet, de Sarral.

-Fou Batlle de Vallclara del 1701 al 1715.

-No es traslladà a l’Espluga fins a la mort del seu avioncle Mn. Francesc.

-Tingué a Vallclara els següents fills: Joan, 1700 -Rafael, 1703, -MªRosa, 1705 -Victòria, 1707 -Pau, 1712 i Ventura, el 1715.

JACINT.                     -neix el 14-2-1677. -no hi ha més dades.

LLORENÇ.    -neix 20-IX-1678, prevere, beneficiat del Vilosell.

MIQUEL.       -neix el 10-2-1681, no hi han mes dades.

MARIA.         -neix 28-VI-1683, es casa el 4-IX-1702, amb Franco Forés, farmacèutic del Vilosell.

PAU.              -neix ?.

-mor el 3.IX-1710.

-Fora de que el seu nom surt, fadrí, ja mort, en la concòrdia Masadas-Boquer, no tenim més dades d’ell.

-Del setè Joan Boquer tenim uns fulls de paper en forma de llibreta que son anotacions sobre els ramats de llana. Corresponen dos a l’any 1659. La una diu que un pastor té de soldada 32 lliures i una camisa, a l’any, i l’altra anotació que el pastor Miquel Estrader sobra una quartera de blat al mes i 20 rals. Les anotacions restants corresponen als anys 1661 i 1662. Anomena set pastors, junt amb el que guanyen:

Miquel Estrader,         de Vallclara,               amb ramat de 123 caps.

Josep Nadal,               de Vallclara,               amb ramat de 184 caps.

Lo curt,                       de l’Albi                      amb ramat de 191 caps.

Lo caragol,                 de l’Espluga de Francolí amb ramat de 188 caps.

Ramon Llobera,                      de Sarreal                    amb ramat de 115 caps.

LLombart,                  no diu el poble                       amb ramat de 119 caps.

Raurich,                      de Blancafort              amb ramat de 145 caps.

No diu el nom,                       de Tarrés,                    amb ramat de 194 caps.

No diu el nom,                       dels Omellons                        amb ramat de 69 caps.

Del ramat que té al Soleràs diu que li affiben

2 marlas i 20 dels que te a Vinaixa                amb ramat de 22 caps.

Total         1.350 caps

I si tenim present que els dos últims ramats son incomplerts podem afegir 250 caps més, el que fan MIL SIS-CENTS Caps de bestiar de llana en 11 ramats. -Hi han ovelles, anyelles, moltons, primales, borrecs, marlans. -No parla de rabadans, que pel nombre de caps de cada ramat forçosament n’hi haurien. – Amb Miquel Estrader, de Vallclara, fa tractes, potser especials (ja que es l’únic que consta en els fulls) –:

” Als 8 de maig de 1662 – Dic jo Miquel Estrader que tinch del Pobill (!!!) Joan Boquer un ramat de primales a guany, so es de numero 123 caps ab esta forma que de trenta de agost primer vinent a un any se auran de tornar les mateixes y per aqulles se perdran se a de cobra borrechs triats les millors tans com y aura oveles perdudes y lo que estava de la criada se aura de partir dos parts per a miquel estrader y una per a dit pobill Boquer y se li deixen un marlà y si se perdresa a de prendre un borrech lo millor y se li dona a sa llibertat que vengue dos quintas de llana esta ja xollada y se li donen los diners… 2 lliures +10 sous sin atreura per lo gasto y la del any que ve a les …la llana”

No deixa de ser desconcertant el que li digui “el pobill Joan Boquer”. Ho serien anys mes tard Jacint Masades, Ramon Sala i Joan Calderó, però no podia ser-ho mai ell, i menys pubill del seu propi cognom, dons sempre són pubills del cognom de la dona. -Hem de tenir present que com a pubills es designaven també als hereus menors d’edat ; orfes, Joan Boquer i Pedret al morir el seu pare, Joan Boquer i Vinader, tenia 20 anys,per tant menor d ‘edat en aquella època l per costum li va quedar ja per vida d’anomenar-lo “lo pobill”.

En aquests fulls que comentem hi han algunes referències a arrendataris de terres ,el que fa creure que el setè Joan Boquer estava més dedicat a la ramaderia que a l’agricultura, doncs, veiem que tenia les terres o part d’elles a tractes Amb tota seguretat que aquest predomini de la ramaderia en les activitats de casa nostra ja provenia del pare i dels avis d’ell, i també confirma la llegenda de que el pare anà a Mera d’Ebre per la fira del bestiar.

El fet de no posseir els llibres de comptes de cada hereu (només tenim el d’anotacions, que NO de comptes) de Sales i Cedó i notes escadusseres d’alguns altres hereus, unes de les quals son les que comentem .-Els llibres d’anotacions de Sales Bover, Sales Duch i Duch Torrent, són molt incomplerts) ens veiem mancats de les fonts mes interessants de la informació.

No era únicament l’hereu que es dediqués als ramats, veiem altres de la família que també hi trafiquen. En una llibreta que tenim a l’arxiu de misser Llorenç Boquer, rector de Tamarit, llegim “1664. -un parell de vaques, ab sos nodrissos la un mascle laltra femella” “a 1 de 7bre. De 1664 so deixat a pere mon germà                  del Albi un ramat de primales les quals son 121, en lo morla a partí al cap del any a caps y per les quals perdrà an de satisfer vint rals” ” al pubill amill del mas se an deixat 112 caps de oveles ..en lo morla a preu’ de 2 lliures 2 sous. Cap aguay  al  ters diner.” ” La…. desse de casa so encamarats 170 caps” “1660 Lo cabal de les vaques te moline de senant son dos parells: ab sos nodrissos que son estimades en 86 sea tret de dites vaques una vaca y un jonich que vuy los te lo bitxo estimats en 48 mes se a tret una jonega que vuy a te ab un nodrís isidret estimada en 18”.

No tenim referències de que aquest setè Joan compres cap finca.

PLETS . _

11 novembre de 1674. Per una carta de Francesc Mestre a Jacint Masades veiem que els Boquers estan interessat en la marmessoria de Perera. -Es veu que Joan Boquer cità a Francesc Mestres davant el batlle de l’Espluga de Francolí sobre un censal. -Promet aquest Mestres en la carta fer un precari sobre la seva hisenda.

29 novembre de 1674.- Per comptes d’Advocat i Procurador ens enterem d’un plet que sostingué el setè Joan Boquer contra la Universitat de Vinaixa.

-1699.- Encara que en aquesta data ja era mort el setè Joan Boquer mencionem aquest plet aquí perquè ja provenia de temps anterior i en 1 de desembre de 1751, encara durava (més de 52 anys) De fet són diversos plets entre els veïns de Vallc1ara, Vimbodí, Senant i Tarrés al·legant tenir dret a dur bestiar a pasturar en tot el districte de la baronia de Siurana.

En temps de Joan Boquer i Pedret esclatà la guerra contra Felip IV i que durà 10 anys. Així com en la guerra contra Felip V veurem a Vallclara produir-se fets lamentables i vergonyosos en moltes referències contemporànies; en aquesta de Felip IV, no.

Aixó no vol dir que no patissin estralls que tota guerra comporta i més en una de tan llarga duració. -Però només tenim alguna referència indirecta. -En el llibre de baptismes de l’arxiu parroquial hi ha una anotació que diu: “Pere Jordi Domenech, de Vimbodi, fill de Pere i Marianna nasqué a … de octubre de 1646 per haver-se trobat en dit lloch de vallclara, en casa de na Moragas que fugien dels castellans que entraren per la plana d’Urgell pari la dita Maríanna Domenech en casa de sa mare….”

El P.Finestres en la seva Història de Poblet, volum V, pàg.69 diu: “…no obstante la grande confianza que del abad Llobera hacian los minístros de Francia el modo de obrar del abad demostró que toda su mira se dirigia a salvar el monasterio de los estragos de la guerra, simuando su afección ya a los españoles, ya a los franceses, admitiendo a los princípios de su abadia guarniciôn francesa, y después, española, según pedian las ocurrencias, pero siempre firme en guardar la debida lealtad a su legitimo rey don Felipe IV, en cuya servicio asistió personalmente a la expugnación de la villa de Prades, con una porción de milícias de vasallos de su monasterio, con las cuales unidas con las tropas reales logró con felicidad aquella expedición “.- Any 1649.

Es firmà la pau el 1650, però no per això s’acabaren les calamitats. Els anys següents foren anys de pesta a tot Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

12. Raimunda I – Pubilla 1657/1690 – Es casa amb Jacint Masades i Sanou, de Segura – Capitols – Fills – La casa Masades – Plets – Ajuts de la hisenda de Vallcara.

 

RAIMUNDA BOQUER I GRINYÓ,

– pubilla de la casa i hisenda de Vallclara,

– neix el 6 de gener de 1657.

– mor el 13 de juny de 1690, als 33 anys.

Del seu òbit transcrivim “…morí a Barcelona ahont va anar pera passejar (segurament moriria a casa dels seus nebots, els Cavallers Copons, doncs aquests tenien casa posada a Barcelona.-P.Vilar-d’una finca de Tàrrega). y segons me an referit rabé tots los sagraments que mana la Sta.Yglesia y 11 aportaren lo viàtich de la Yglesia de Sta.Maria del Mar amb assitència general y de manastrils (músics), morí als 13 de juny, fonch enterrat lo seu cos en lo fossar de la Seu, ab assistencia de 4O sacerdots i de 4 canonges.- Lo R.P.fra Joan Comes, síndich de Poblet me a dit que se an gastat pasades de 40 lliures per la admínstració…”.

-es casa amb (tenia ella 17 anys):

JACINT MASADES i SANOU,de Segura

• el primer d’abril de 1674.
• capítols 14 gener de 1674

FILLS:

JACINT.         -neix el 12.V.1675, mor albat el 5 d’abri1 de 1676.

ANTONIA.    -neix el 20.IV.1677.

-es casa el 11 de juliol de 1700 amb l’hereu Joan Llevat, d’Almoster

JOAN.            -hereu, neix el 2.2.1682

-mor 4.8.1733

-es casa amb Maria Nadal, 12.VI.1718

ANNA.           -neix 26.VII.1684.-no hi han més dades d’ella; fora de comparèixer en dues escriptures de 1718 i 1719 junt amb el seu germà Joan, continuava soltera.

VICTORIA.   -no hi ha partida de baptisme. Es casa amb l’hereu Jaume Anglès Rubió

de Vallclara, el 3.IX.1702. Morí el 27-I-1708.

Raymunda Boquer mori el 13 de juny de 1690 i a 19 de setembre de l’any següent moria el seu pare. Per tant, Raymunda no entrà mai en plena possessió dels seus bens, que els heretà el seu fill Joan Masadas i Boquer. Raymunda tenia 17 anys quan es casà i 33 quan morí. Amb ella es perd el cognom de Boquer en la nostra casa de Vallclara, després de 12 generacions conegudes i a través de 366 anys que s’acrediten en els documents del nostre arxiu (de 1325 a 1691, any de la mort del setè Joan Boquer ). En la casa de l’Esp1uga de Francolí continua encara avui el cognom Boquer. Serà uns dels pocs llinatges pairals del….

Jacint Masades, un cop morta la seva dona, va marxar de Vallclara i no es tenen mes dades d’ell. Potser es tornaria a casar en altres terres, però li quedaven fills a Vallclara i es de presumir que alguna relació hi mantindria. En el registre parroquial consta com a “quondam” (vol dir difunt) en l’acte del casament de la seva filla Antònia el 11 de juliol de 1700.

Es just que parlem del nou llinatge que entrava a casa, que només durà una generació efectiva, però que va entrar amb prou empenta perquè molts anys desprès fos coneguda encara la nostra casa per “can Masades.”

JACINT MASADES i SANOU, era fill cabaler de la casa Masades, ciutadans honrats de Barcelona “en el lloch de Segura populats”, mercaders i pagesos amb hisenda a Segura i altres llocs. Vivien quasi sempre a Cervera.

Eren els seus pares i per tant avantpassats nostres:

ANTONI MASADES, que moriria segurament a primers de març de 1663, doncs hi ha un rebut a favor de Jacint Masades del 13 de març de 1663 per la celebració de cent misses per l’ànima del seu pare a l’Església de Cervera.

I  VICTÒRIA SANOU , de la casa Sanou, de Tàrrega.

FILLS.-

Vicenç.           -Mori molt jove, deixant dues filles: Antònia, la pubilla i Francesca.

-Fou tutor – curador durant tota la seva minoria d’edat el nostre Jacint, oncle seu.

Jacint.             el nostre avantpassat, casat amb la pubilla Raymunda Boquer i Grinyó, de Vallclara.

Antònia.          casada amb Francesc Antoni Copons, doctor en dos drets, de Tàrrega.

Elena, i Emereciana.

solterones les dues. Vivien a la casa i convent del Mercadal, de Girona, doncs així es desprèn dels molts comptes d’apotecari (estarien carregades de manies). Comptes que els tenim en el nostre arxiu, en els que consta com les criades d’elles no paren d’anar per medicines. Sobretot la criada Caterina, que de tant sortir el seu nom en les relacions de les potingues s’acaba coneixent-la.

La casa pairal els Masades, de Segura, Savellà del Comtat, (Conca de Barberà), passà als Subies, de Tàrrega, pel casament de la pubilla Masades amb l’hereu Subies, extingits aquests amb els Càrcer actuals propietaris.- Eren els Subies marquesos de la Floresta, senyors de Puiggrós.

De la Gran Geografia Comarcal de Catalunya Volum 9 – Pàgina 392: Segura: “Al carrer Major es destaca, malgrat el progressiu deteriorament, l’antiga residència del Masades, avui anomenada de can Subies, edifici d’àmplies dimensions i bella factura, bastit al segle XVII, com hom pot apreciar a la dovella central de la portalada que du la data 1629.

La tia Elena, a la fi, morí el 16 de març de 1665 i fou enterrada en el claustre del convent del Mercadal, de Girona. Suposem que més tard moriria també, molt a pesar seu, la tia Emerenciana.

Tenim una carta d’aquesta del 18 de setembre de l670, dirigida al seu nebot Jacint (encara solter, doncs es casà el l674), en la que es queixa amargament de lo molt oblidada en que la té.

Vicenç, l’hereu Masades, es casà amb Victòria Carreras i Camps (o Camps i Carreras), de Girona. Feu testament el 22 de desembre de l665.

Germà de la mare, i per tant oncle matern de tots ells, era el Dr. Ramon Sanou, Canonge Dignitat de Tresorer de la Sèu de Glrona. (Per ser canonge de Girona es tenia de provar la noblesa dels quatre avis. Rovira i Virgili a Història Nacional de Catalunya volum VII, pagina 333- Fidel Fita Los Reis d’Aragó i la Sèu de Girona -2ª part, Pàgina. 3).

Tal com hem dit l’hereu Vicenç morí molt jove, deixant dues filles menors d’edat. Foren tutors d’elles :  Jerònim Valls, d’Agramunt, Antoni Joan Sanou, de Tàrrega i Jacint Masades, de Segura; i curadors, foren: Ramon Sanou, canonge de Girona, Rafael Francesc Camps, de Girona i Joan Carreras, ciutadà honrat de Barcelona,veí, també, de Girona.

En l’exercici de la tutoria actuava sol el nostre Jacint, amb poders dels altres.

Més que satisfeta podia estar la Sèu de Girona de tenir el Canonge Banou de tresorer, doncs ho anotava tot, proves en tenim. Tot llegint els seus apunts va venint la sensació que a aquell home no se li podia escapar res de ser apuntat, si de xifres es tractava, que fora de les xifres denota ser eixut d’emocions.

La pubilla Masades es casà amb l’hereu Sobies, de Tàrrega. En 1750 trobem que els pubills de la casa Masades, de Segura, fan celebrar sufragis pels seus passats de dita casa en la parroquial de Segura. A 1794 corresponia fer celebrar aquests sufragis a don Bonaventura Boadella de Sobies. Tots aquests llinatges estan extingits actualment en la família De Càrcer. L’actual mestressa de la casa i successora d’el1s, està casada amb el coronel Feijó. Es gran llàstima tinguin aquesta casa abandonada, ja que ni teulada queda quasi, de tantes goteres com n’hi ha. Es un casal senyorial grandiós. La porta d’entrada es adove1lada, ostentant a la dovella central el blasó parlant del llinatge, que es una ma sostenint una cartela dins la qual es llegeixen les lletres SADES, o sigui que la ma amb Sades, fa Masades. En un angle de la casa hi ha una lladronera, el que li don el caràcter de petit castell. A banda i banda del blasó que hem dit, corre la data l629, el que ens diu que el casal fou bastit pel pare del nostre Jacint, o almenys hi féu grans obres. L’edifici per dins té sales grans i altes de sostre, amb bells enteixinats i finestres amb marcs de pedra picada. Les portes interiors son d’un estil tan elegant, depurat i graciós que als mirar-les et venen ganes de menjar-te-les. Grans llars de foc. En el subterrani de l’edifici hi ha una cisterna que imposa.

Masades, de Segura

Vicenç Masades i Sanou, es casa amb Victòria Carreras i Camps, de Girona.

Filla: Antònia Masades i Carreras, es casa amb 1’hereu Sobies, de Tàrrega.

Fill: Don Felicià de Sobies i Masades, de Tàrrega, cavaller

Després Boadella de Sobies.

Després De Càrcer.

ıı

Jacint Masades i Sanou, es casa amb Raimunda Boquer i Grinyó, pubilla de Vallclara.

Fill: Joan Masades i Boquer, mor sense fil1s, de la seva muller Maria Nadal.

Neboda: Raimunda Llevat-Masades d’Almoster, neboda i pubilla de l’anterior en l’heretat de Vallclara. Es casa amb Ramon Sala i Cabestany, de Blancafort.

Antonia Masades i Sanou, es casa amb Francesc Anton Copons doctor en quiscun dret, de Tàrrega.

Fill: Josep Antón de Copons i Masades, mor sense fills.

Nebot: Don Anton Francesc de Copons i de Prous, cavaller. Nebot i hereu de l’anterior. (Don Francesc de Copons i Nuix, era germanastre de Josep Anton de Copons i Masadas). (1)

(l) COPONS. -Pierre Vilar. -“Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII” 2a edició-Pàgs.12-14-15 .-En la seva primera part pàg.11. es refereix a “L’explotació agrícola d’una propietat a l’horta de Tàrrega” .Es don el cas de que aquesta propietat era del patrimoni dels Copons, de Tàrrega. En la pàg.12 menciona a don Josep Anton de Copons i Masades (fill d’Antònia Masades i Sanou, germana de Jacint, oncle doncs de Josep Anton). Els Copons part de 1’any vivien a Barcelona. La nostra Raymunda Boquer mori a Barcelona, “ahont va anar per passejar”. ¿Morí a casa d’aquests nebots?. L’enterrament sumptuós que se li féu ho fa creure.

Pàg.14.  “…no es tracta d’un domini “immemorial” de família noble o pagesa instal·lada des de segles a la terra n’hi havia a Tàrrega, com els Sobies” Com hem dit anteriorment la pubilla Masades es casà amb l’hereu Sobies, l’hereu dels quals es deia Felicià de Sob1es. En la mateixa pàg.l4 a peu de plana diu Vilar que en 1746 els Copons compraren per venda judicial dels béns de Felicià de Sobies una finca ¿anà de mal en borràs? El Felicià aquest seria renebot dels Copons i nostre. Molts anys després també anirien de mal borràs els mateixos Copons, ja que el fet de que Pierre Vilar adquirís en una vella llibreria de Barcelona els seus llibres de comptes, ho senyala.

Dels documents que posseïm dels Masades són els que es refereixen a plets els més nombrosos. Son les conseqüències de la guerra contra Felip IV. El país fa fallida. El clamor es gran. Els Masades posseeixen censals sobre diverses viles i llocs, les pensions dels quals no cobren i es veuen obligats a concordar-se. Veiem sobre això els següents documents:

del 9 octubre 1662. -La universitat i singulars persones de la vila d’Agramunt “exhausts de les guerres passades y allotjaments de soldats, contribucions i donatius de les fortificacions de les fronteres dest príncipat de catalunya…” demanen a la Reial Audiència suspengui les execucions instades pels seus acreditors. L’Audiència cita a les parts a comparèixer.

del 7 maig de 1664. -Concòrdia amb Vilagrasseta.

de 3 abril 1666. -Dos memorials d’Espluga Calba, de la mateixa data proposen per mitjà de la Reial Audiència a concordar-se amb els seus acreditors

de 13 agost 1666. -Dos lletres de la Reial Audiència de la mateixa data, sobre el plet dels contudors de la pubilla Masades contra la Universitat de Cabra.

de 25 agost 1666. -Memorial de la Universitat de Pontils.

de 9 novembre 1666. -Dos lletres de la Reial Audiència sobre la concòrdia projectada amb la Universitat del Mas del Bondia.

de 26 agost 1667. -Memorial de la universitat d`Hostafrancs.

per altres documents del nostre arxiu sabem que al mateix temps sostenien els següents plets:

de 23 gener 1666. -Lletres de la Reial Audiència en el plet de la marmessoria de Mossèn Maties Bergadà, prevere, dels que eren pubills els Masades.

de 27 febrer 1666. -Amigable composició entre els curadors de la pubilla Masades i la Universitat de Consesa en la causa guanyada ja per Masades sobre l’entrada de bestiar de llana en el seu vedat.

1666. -plet contra Josep Rubió.

D’un memorial de despeses fetes sabem d’aquests altres plets:

1668. -Contra els Jurats de Maldà, els d’Artesa, els d’Agramunt, els de Butsènit, contra els consellers d’Igualada, contra els jurats de Montornès, els de Cisteró, també els de Vallclara, els de Tudela, els de Les Ventoses, els de Montclar.

1669.-Contra Nuix, de Cervera.

Resumint: 22 plets o qüestions judicials simultanis o quasi i potser n’hi havien d’altres que ignorem.

En l728 tenim que es tramità un plet entre Feliciano de Sobies (i Masades), de Tàrrega, (fill de la pubilla Masades) i els regidors de Vallclara. Es deurien reproduir les diferències del censal originari, o potser per incompliment del pacte concordatori. Els pares del Feliciano serien ja morts.

Amb tot això ¿quina era la fortuna particular de Jacinta?. Sembla que de tants i tants plets, alguna cosa seria d’ell. No tot seria de la neboda (la qual tenia una germana, Francesca, de la que no en sabem pas res). Hi han casos, la majoria ,que consta són de la tutoria, però d’altres no. Però la veritat es que no tenim cap relació escrita, clara i concreta, dels seus béns particulars. En els capítols matrimonials no especifica el que aporta, diu que aporta tot el que té o pot tenir en l’hisenda i béns i herència dels quondams Antoní Masades i Vicenç Masades, pare i germà seus. De quondams aquests dos ja ho eren de feia temps. A que dimonis s’esperava per saber-ho? Onze anys feia de la mort del pare i 9 del germà. A més el seu fill i hereu, Joan Masades i Boquer, no ens consta que posseís res procedent de l’herència paterna. ¿Quants anys durà la tudoria / curadòría? L’hereu Vicenç mori a darrers de l’any 1665 o primers de l666 (féu testament el 22 desembre l665). Mes enllà de 1678 (comptes de la carlania de Segura) ja no es troba en el nostre arxiu cap document més referent a la branca major dels Masades, Són, doncs, l2 anys.

En Jacint en els primers anys del seu matrimoni seria de fet més l’amo de can Masades que no pas el pubill de can Boquer.

Tenim uns comptes del que es cobrà de la carlania de Segura (¿eren els Masades carlans de Segura? Si de cas no feien ostentació mai d’aquest títol, en desús, segurament. També en poquíssims documents hem vist intitular-se ciutadans honrats de Barcelona. Segura era de la jurisdicció civil i criminal de l’Òrde de l’Hospital) els anys l676, l677 i 1678. Diu “1a part que tocà de les menaderies …” El subratllat es nostre. Menaderies seria de la gent que menaven les terres  o sigui mitgers. Es tracta de blat, ordi, sibada, espelta i vi.

De 14 de gener de 1578 tenim tres documents que fan referència a 12 partides que consten “en lo llibre comunal corrent de la taula de cambis y depôslts de la Ciutat de Leyda”. De les 12 partides 4 són a favor dels hereus de Francesc Masades, rector de l’Abi, de 225 lliures; 6 a favor dels hereus d’Antoni Masades, de Segura, de 375 lliures i 2 a favor dels hereus d’Onofre Masades, de l’Albi, de 100 lliures (aquests tres Masades eren germans. Antoni és el pare de Jacint i els dos, oncles). Totes aquestes partides eren contra el terratinent Joan Vilafranca, de Borges Blanques, que havia dipositat en dita taula les dites sumes, que corresponien a censals creats en l6l9, davant Mn. Onofre Banou (oncle matern del nostre Jacint) notari de Lleida.

Entre altres papers de negoci de Jacint es troba una lletra de canvi lliurada a Barcelona el 12 d’octubre de 1670 “en pagament de la pròxima fira de sans pagara per esta primera de cambi a Vm. mateix vint y sinch dobles i deu sous de p1ata…”. La lletra de canvi es entre Jacint Masades i Marla de Blanes i de Sentmenat, comtessa de Savallà.

Francesc Masades, el rector de l’Albi (que ja l’hem.vist) surt comprant terres a Vilanova de Prades lany 1620.

El reverent Andreu Masades fa una fundació pia en l580 a favor de la parroquial de Segura (seria un avoncle de Jacint).

Per uns documents de l’arxiu de 1696 al 1699 sabem que Joan Lladó, “familiar y honesta persona del Sant Ofici de la Sta.Inquisió” del lloc del Vilosell (avantpassat nostre per la nostra àvia Francesca Lladó i Ramon) intervé reclamant unes pensions de censal, comissionat per Francesc Antoni Copons, doctor en dos drets, de Tàrrega. El censal del qual són reclamades les pensions era propietat de la muller d’aquest, Antònia Masades i Sanou, germana de Jacint. Era ja morta en 1696. El marit actuà com usufructuari d’ella.

Hi ha una relació escrita del mateix Jacint en la que reclama uns mobles i altres coses de la casa del seu sogre, com si en volgués marxà, com en efecte, segurament, va fer; doncs ja no es tenen més dades d’ell. Si tenim present que el vell Boquer va sobreviure 15 mesos a la seva filla, Raymunda, muller de Jacint, tot fa creure que arran de la mort d’aquesta, sorgiren diferències entre gendre i sogre. En vida de la seva dona, Jacint, apareix sovint en els documents com a domiciliats a l’Esp1uga de Francolí.

Jacint Masades firma sempre “Hiasinto Messades”. Es una firma força simpàtica. Sorprèn que es firmi Messades, quan en tots els documents consta Masades.

Potser ja es hora que deixem tranquils els avantpassats Masades i diguem alguna cosa dels avantpassats Sanou, la casa materna de Jacint.

Si els Masades vivien a Cervera, els Sanou vivien a Tàrrega.

Si els Masades éren de Segura, els Sanou éren de Cabestany.

Si lladronera té el casal Masades, lladroneres té el casal Sanou.

Si Antoni, l’hereu, està per casar, la noia Sanou espera marit.

D’un castellet a l’altre s’hauran albirat; doncs només els separa Vallfogona i Riucorb i des de les finestres es deuen mirar i amb senyals començaren-se a enamorar.

Com que m’ha sortit així, així ho deixo.

Diu el nostre germà Joan -“El caseriu de Cabestany està a mitja hora de Vallfogona de Riucorp. La casa pairal dels Sanou encara en diuen a cal Sanou o “el castellet”, a pesar ja de no ser d’aquesta família, que es troba extingida i el darrer d’ells s’ho va vendre tot ja fa anys, molt abans de la guerra. El casal dels Sanou es un edifici senzill, situat al cim del caseriu. Li don l’aire acastellat les lladroneres, que en té tres, una a cada cara i una cara, sense perquè es a quatre vents. Només n’hi ha una de sencera; de les altres només es conserven les mensu1es; tot plegat molt rústic 1 senzill, molt més senzill que cal Masades. Des d’allí es veu Segura